Fet per Ainur Vilaseca i Nouran Manout ( 2n B i 2n C)

L'Alberto Reche es professor de socials a l´Institut nou de Vilafranca del Penedès, vem decidir fer-li la entrevista a l´Alberto perque ens semba interesant la seva vida i la seva manera d'ensenyar.

Quan vas néixer i a on?

Vaig néixer a Sabadell el 10 de març de 1983.

Quants anys portes sent professor? I per què vas voler ser-ho?

Doncs porto donant classe, de diferents maneres i a diferents llocs, des de l’any 2006. Primer com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, després fent cursos per a la gent gran a Barcelona, cursos d’estiu per a formar professors. També he donat classe a diferents centres culturals i, des de 2020, sóc professor d’institut amb l’especialitat de Geografia i Història. Ah, i també he estat durant alguns anys professor de la Universitat Oberta de Catalunya. 

 Quan eres petit, quina professió volies fer? Per què?

Una cosa que em fascinava de petit era la paleontologia (l’estudi de la vida a partir dels fòssils d’animals i plantes), especialment els dinosaures. M’agradava el repte de conèixer coses d’un passat llunyà i la tasca intel·lectual que portava a descobrir informacions noves. 

 Per què et vas interessar en ser professor de Socials?

Una mica l’interès per la Història ve per això mateix. A l’institut vaig descobrir que la història de la humanitat era, fins i tot, més fascinant que la història dels animals prehistòrics. Per què dedicar-me a estudiar dinosaures quan hi havia un enigma encara més gran: com som els humans i les societats que han creat al llarg de la Història? 

Així que quan vaig poder triar, vaig decidir fer el batxillerat humanístic i, després, la carrera d’Història. 

A part de ser professor de Socials has sigut professor d’alguna altra matèria?

Un cop a la universitat, vaig seguir estudiant i vaig doctorar-me en història medieval. A la universitat vaig donar classes d’història i de paleografia (l’art de llegir i transcriure escriptures antigues) i al llarg d’aquests anys he donat classes també d’altres temes relacionats amb les humanitats, com poden ser l’art o la literatura. 

Quin és el teu hobbie? Per què?

Doncs m’agrada dedicar el temps a diferents coses. Llegeixo molt, jugo a videojocs i a diferents jocs de taula i d’estratègia. 

 A quina universitat vas estudiar?

A la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Tu què et consideres, mestre o professor?

Doncs depèn a què ens estem referint. Si entenem “mestre” com a professor d’infantil i primària i “professor” com a professor de secundària o d’adults, per la feina que tinc hauria de dir professor. Si entenem mestre en el seu sentit més ampli, com aquell que busca no només ensenyar uns continguts sinó com una mena de referent vital, doncs evidentment tothom prefereix pensar que deixa petjada en els seus alumnes. 

Però vaja, si aquest és el cas no importa tant el que jo em consideri (els que ens dediquem al món de l’educació hauríem de tenir menys ego del que acostumem a tenir!) sinó el que penseu vosaltres. Un no decideix si és mestre o no, qui decideix si ets mestre, si tens alguna cosa a ensenyar més enllà dels continguts de l’assignatura, sou vosaltres, els nostres alumnes. 

 Sabem que vas tenir una filla, quina està sent la teva experiència com a pare?

Quan us feu grans, veureu que és impossible no mirar enrere. Pensar que la vostra vida podria haver estat de mil maneres diferents o que podríeu haver pres decisions ben diferents a les que vau prendre. És impossible no pensar que la vida que has tingut podria haver estat d’una altra manera. Però quan vaig saber que seria pare i quan l’Íria va néixer, va ser com que tot es va situar a lloc. Les decisions preses, les bones i les dolentes, les encertades i les fallides, m’havien portat al moment més bonic de tots: és una reconciliació amb un mateix molt profunda i t’obliga a pensar de nou en com ha estat la teva vida.

I a la vegada, és una sensació totalment nova. De cop i volta tens una responsabilitat enorme però fantàstica. Tornes a descobrir el món (les paraules, els gestos, el gaudir de les petites coses) i veus com una personeta va prenent forma: com va desenvolupant el seu caràcter, com és d’una manera i no d’altra… No sé, podria passar-me hores parlant del tema, però això és una cosa que ja fem, els pares primerencs. Torneu-me a preguntar d’aquí a uns anys a veure com va la cosa!