Per Abril Gustems (2n ESO B) i Jana Marrugat (2n ESO C)

De la discapacitat se’n parla molt poc. És per això que en aquest article us en volem parlar una mica. Cal que li donem més visibilitat i reconeixement.

Què és una discapacitat?

La discapacitat és una condició física o mental que té una persona, que li impedeix fer segons quines activitats. Les persones que pateixen alguna discapacitat no estan en les mateixes igualtats que la resta de la població. Una discapacitat és l’absència de capacitats físiques o mentals per dur a terme una activitat dins els límits que es consideren “normals” per un ésser humà.

Quines discapacitats hi ha?

Discapacitats físiques

Motora: És la pèrdua de moviment per diferents causes (accidents, lesions cerebrals…)

No motora: Afecta aparells o sistemes (malalties coronàries, renals, pulmonars…)

Discapacitats sensorials

Visual: És una pèrdua de vista total o la majoria, a conseqüència de malalties oculars.

Auditiva: És la pèrdua total o la majoria d’audició, i ve acompanyada de discapacitat de la comunicació i parla.

Discapacitat de la comunicació i parla

Qui pateix aquesta discapacitat té limitacions a l’hora de comprendre i d’expressar-se.

Discapacitat intel·lectual

Qui pateix aquesta discapacitat té una capacitat inferior a l’hora de comunicar-se, a l’hora de treballar, fer les tasques escolar…

Discapacitat derivada de trastorn mental

Afecta de forma psicològica, alteracions emocionals, processos que dificulten a la persona adaptar-se a l’entorn, creant un malestar en la persona.

Per què poden aparèixer?

Les discapacitats poden aparèixer per diferents motius:

• Factors genètics, com per exemple la síndrome de Down.
• Malalties infantils, que pot ser provocat per infeccions o greus traumatismes.
• Per problemes de salut de la mare, si prenia drogues, alcohol o per mala alimentació.
• Dificultats durant l’embaràs, asfíxia del nadó, o que alguna infecció arribi al nadó.

De més greu a menys greu

Els 5 graus de discapacitats

• Grau 1, discapacitat nul·la: símptomes, seqüeles d’un accident o malaltia, però no té dificultats.
• Grau 2, discapacitat lleu: Tenen unes lleus dificultats, però totes es poden realitzar, mantenen símptomes o seqüeles.
• Grau 3, discapacitat moderada:  Les seqüeles, els símptomes o els signes causen dificultats a la persona per acomplir les activitats o tasques de la vida diària.
• Grau 4, discapacitat greu: Els símptomes/seqüeles causen una dificultat important o impossibilita a la persona de dur a terme la majoria de les activitats de la vida diària i pot afectar a altres activitats.
• Grau 5, discapacitat molt greu: Els símptomes o seqüeles impossibiliten la realització d’activitats en la vida diària.

Tenen cura les discapacitats?

Les discapacitats no tenen cura, són permanents i hem d’aprendre a conviure amb elles, no hi ha solució. No es poden “eliminar” però es pot millorar la vida de les persones que la pateixen de la següent manera:

Per a les persones que tenen traumes o que els hi han quedat seqüeles mentals, poden anar a un especialista o psicòleg, per ajudar a reduir aquestes dificultats.

Per a les persones amb dificultats físiques o mobilitat reduïda (per exemple, persones amb cadira de rodes), se’ls ha de facilitar els desplaçaments, a casa, a llocs públics… ja sigui afegint més espais plans, rampes per pujar a llocs…

Esports que es poden practicar

Les persones que tenen discapacitat física poden fer moltes altres coses per passar-s’ho bé o dedicar una part del seu temps. Per exemple, poden fer esports adaptats, on es diverteixen i ho gaudeixen amb persones que estan en les mateixes condicions o semblants, com per exemple: 

Bàsquet: Són les mateixes normes que per a les persones sense discapacitats. Ara bé, la cadira ha de tenir unes mesures en concret, i es disposa de 24 segons de marge per encistellar. Es juga amb 5 jugadors.

Voleibol a terra: La pista és igual. Juguen 6 persones a cada camp, la pista és més petita (10×6) i amb la xarxa més baixa (115 cm els homes i 105 cm les dones) i amb 5 sets de 25 punts.

Natació: Es practica en una piscina de 50 m i els esportistes poden sortir des de la plataforma, asseguts, de peu o des de dins l’aigua.

Pàdel: No poden aixecar-se de la cadira ni tocar amb els peus a terra, està permès que la pilota boti dos cops a terra i el joc ha de durar 20 minuts.

Futbol: Els jugadors han de cridar quan vagin a tocar la pilota, hi ha persones guia darrere de la porteria i tanques laterals perquè la pilota no se’n vagi.

 

Algunes associacions de discapacitats

Algunes associacions donen suport i ajuden a normalitzar la discapacitat practicant activitats d’oci.

ENTRETOTS

És una associació que lluita cap a la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Va néixer amb el propòsit de cobrir les necessitats del sector de la població. La dirigeixen persones amb diferents discapacitats (persones amb mobilitat reduïda, gent gran, amb ganes de mantenir-se actius, etc.).

Ofereixen els serveis de professionals experimentats i diferents activitats relacionades amb aquest àmbit que els ajuda a trobar l’equilibri físic i emocional imprescindible per al desenvolupament d’una vida plena i feliç. Ofereixen activitats d’oci i cultura i són el complement ideal perquè les persones amb discapacitat puguin disposar d’un espai accessible a les seves necessitats.

ASPAYM CATALUNYA

És una associació sense ànim de lucre de persones amb lesió medul·lar i altres discapacitats físiques. Va néixer el 1989 amb el convenciment de constituir un punt d’orientació, assessorament, informació i ajuda a persones amb lesions medul·lars i altres discapacitats físiques, així com per a la família i l’entorn més proper.

Tenen activitats com el pàdel, la bici adaptada i també fan altres activitats d’oci, com sopars, xerrades, debats amb experts, etc.

Esperem que us hagi agradat aquest article i que hàgiu après més coses d’aquest tema i que apreneu a no discriminar a aquestes persones i a ajudar-les.