Per Alicia Lozano (2n D)

 

Els anime i el manga són sèries animades o còmics d’origen japonès. Molta gent pensa que van dirigides a infants o joves, però això no és així. En podem trobar per a totes les edats i gustos. És per això, que en aquest article us presentem una selecció d’animes i mangas per a qualsevol edat.

Què són el manga i l’anime?

En poques paraules, el manga i l’anime es diferencien en el fet que el primer fa referència a un còmic, mentre que el segon és un dibuix animat. És a dir, el vocable manga fa referència al popular còmic o historieta, i la paraula anime ho fa a les sèries d’animació.

Característiques

Sobre les característiques més notables d’aquests gèneres, destaca el desenvolupament de trames més aviat complexes al llarg d’un cert nombre d’episodis. Un gran percentatge dels animes estan estructurats com si fossin sèries de televisió, amb números d’episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.

Les produccions occidentals

Les produccions occidentals de sèries animades es caracteritzen per estar dirigides a un públic infantil mentre que l’anime japonès pot tractar temes més complexos com l’existencialisme, i a vegades es fa servir un llenguatge més madur on també hi pot haver algunes escenes de violència.

Dins l’anime trobem diferents gèneres pensats per a públics específics. Per exemple en el shonen, les sèries d’acció per a joves, es mostren  moments importants que passen a l’adolescència com: l’amistat, la companyonia, les baralles, les aventures, el sacrifici per l’amor… Al seinen, que també va adreçat a un públic masculí, es tracten temes més madurs com: política o ciència que, a excepció del kodomo, també poden ser part d’altres gèneres, però es veuen amb més profunditat. També s’ha de tenir en compte que quan una sèrie manga té molt d’èxit, sol adaptar-se a l’anime.

Gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals

A l’anime hi ha gèneres que podem veure en els mitjans audiovisuals. Aquests són: acció, aventura, comèdia, ciència-ficció, drama, històries infantils, fantasia medieval, històries amoroses i de terror entre d’altres.

Gran part de les sèries d’anime poden incloure dos o més gèneres. Per exemple, l’acció i l’aventura són temes que se solen combinar en el shonen, un exemple seria One Piece, on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats. Passa el mateix amb el drama i els temes amorosos especialment en el shōjo, També passa el mateix amb el misteri i el terror com en Death Note. Ara bé,  qui de veritat defineix el gènere és la revista on es publiquen.

Gèneres més populars

A continuació es mostren els gèneres usats exclusivament per l’anime i el manga.

Kodomo (子供 literalment «nen»): Anime enfocat cap al públic infantil. Exemples: Doraemon, Pokémon…

Shōjo (少女 literalment «noia» o «jove»):  Anime enfocat cap a les noies adolescents. Exemples: Sakura, la caçadora de cartes, Candy Candy, Sailor Moon…

Josei (女性 literalment «dona»): Anime amb audiència objectiva per a les dones joves i adultes. Exemples: Nana, Nodame Cantabile…

Seinen (青年 literalment «home jove»): Anime amb audiència objectiva pels homes joves i adults. Exemples: Monster, Berserk, Gantz.

Shōnen (少年 literalment «noi» o «noia»): Anime enfocat cap als nois adolescents. Exemples: Saint Seiya, Bola de Drac, Naruto…

Segons la seva temàtica es poden classificar en diferents tipus

Anime progressiu: Animació feta amb propòsits d’emular l’originalitat japonesa. Exemples: Serial Experiments Lain, Evangelion…

Cyber punk: La història succeeix en un món devastat. Exemple: El Puny de l’Estrella del Nord.

Kemono: Humans amb trets d’animals o viceversa. Exemple: nekopara

Shōjo-ai i Yuri. Romanç homosexual entre noies o dones. Exemples: Shoujo Kakumei Utena, Strawberry Panic.

Magical Girlfriend: La història principal tracta d’una relació entre un ésser humà i un alienígena, un déu o un robot. Exemples: Onegai Teacher, Aa! Megamisama, Chobits…

Maho shojo: Magical girl, noia-bruixa o amb poders màgics. Exemples: Corrector Yui, Sailor Moon.

Shonen-ai i Yaoi: Història amorosa homosexual entre nois o homes. Es diferencia el primer del segon en el contingut, sia explícit o no. Exemples: Given, yuri on ice.

Sentai: Són les històries de superherois. Exemple: Cyborg 009.

Gore: Anime de tipus gore, exemples: Elfen Lied, Higurashi no Naku Koro ni, Gantz i Corpse Party.

Mecha: Robots gegants. Exemples: Gundam, Mazinger Z, RahXephon, Code Geass, Evangelion.

Spokon: Històries esportives. Exemples: SK8 the infinit, haikyuu 

 

Animació: què és i com es fa?

Tot i que l’anime és considerat a part dels dibuixos animats, utilitza moltes característiques comunes com: el guió il·lustrat, l’actuació de veu i el disseny dels personatges entre d’altres. L’anime també tendeix a manllevar elements de molts textos del manga i els panells de dissenys. Per exemple, un inici (opening) pot emprar panells per explicar la història, o per dramatitzar una qüestió d’efecte humorístic.

Com hem esmentat abans, la majoria de vegades l’anime és l’adaptació d’un manga –tot i que també pot ser l’adaptació d’una novel·la lleugera o una novel·la visual –tenint comunament menys detalls en els seus traços. Generalment, l’anime es refereix al dibuix de vinyetes, però també s’aplica a l’animació creada per ordinador, com el Final Fantasy, encara que per aquest últim sol haver-hi denominacions com CG (computer graphics) 

Diferències entre l’animació oriental i occidental

L’anime és conegut per tenir una animació molt particular comparada amb la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de la Disney. Els estudis que realitzen l’anime han perfeccionat tècniques per fer servir la menor quantitat de quadres d’animació per segon que sigui possible (8 fotogrames per segon), com ara moure o repetir escenaris, imatges dels personatges que llisquen per la pantalla, i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estàtica. Altres argumenten que el millor anime ha d’accentuar la direcció sofisticada sobre l’animació actual (moviment del personatge), proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no n’hi ha. Tot i que en els darrers anys tot ha millorat a causa de l’ús de tecnologies computacionals fent servir programari especialitzat en animació 2D o combinació 2D/3D.

Els llocs representen l’atmosfera de les escenes, també poden haver-hi sèries com a Suzumiya Hruhi no Yuutsu, on els llocs fan referència a diferents localitzacions a la vida real. També hi ha simulació d’angles de càmera i moviments de càmera que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la llibertat de determinar angles viables en diferents escenes i fons, i també poden escollir efectes de càmera com en el cinema.

I això és tot, esperem que us piqui la curiositat i que el proper que llegiu o veieu sigui un manga o un anime!