Per Omayma Bakkali (2n ESO B)

Algun cop t’has preguntat quins misteris oculta l’univers? O, quina és la cosa més desconeguda que existeix? Doncs si ho vols saber segueix llegint aquest article per esbrinar una de les coses més desconegudes, massives i fascinants que formen l’univers: els forats negres. 

Què és un forat negre?

Els forats negres són les restes fredes d’antigues estrelles, tan denses que cap partícula material, ni tan sols la llum, és capaç d’escapar a la seva força gravitatòria. Són la predicció més extrema de la teoria d’Einstein, que descriu com la matèria i l’energia deformen la geometria de l’espai i del temps de la mateixa manera que un cos pesant fa que un matalàs cedeixi.

Que passaria si entréssim dins d’un forat negre?

Els científics no tenen una certesa absoluta sobre aquest succés, però les matemàtiques i la física ens permeten predir què hi passa amb una certa exactitud. Cauríem i cauríem fins a sobrepassar l’horitzó de successos, i a poc a poc la gravetat aniria augmentant fins que la diferència d’intensitat entre la gravetat a la qual estan sotmesos els nostres peus i el nostre cap fos important. Arribats a aquest punt el nostre cos començaria a estirar-se fins a estripar-se completament, de manera que arribaria el nostre final.

  Hi ha algun forat negre a la via làctia?

Es creu que al centre de la majoria de les galàxies hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria no són actius. A la nostra galàxia i a tan sols vint-i-set mil anys llum de distància, hi ha un forat negre amb una massa equivalent a 4 milions de vegades la del Sol. És conegut com a Sagittarius A*. El forat negre de la Via Làctia és més “suau” en comparació amb els forats negres que hi ha a galàxies actives més distants,  ja que consumeix amb molta més calma el material que l’envolta.

Qui va descobrir els forats negres?

Els forats negres van ser descoberts gràcies a molts i molts científics diferents que, amb el pas del temps, van anar rectificant les teories anteriors intentant seguir amb l’evolució de la ciència. Evidentment, no cal descartar el fet que algun dia el que ha descobert la nostra generació serà rectificat per una nova teoria que s’ajustarà a l’evolució de la ciència.

 Tipus de forats negres

FORATS NEGRES PRIMORDIALS
Van ser creats durant l’època del Big Bang.

FORATS NEGRES SUPERMASSIUS
Van ser creats al mateix temps que els cúmuls globulars.

FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA
Van ser creats al mateix temps que els forats negres supermassius.

Curiositats de l’univers i els forats negres

• Existeix la teoria que els forats negres poden estar connectats, creant així una connexió entre diversos llocs de l’univers.
• A 215 milions d’anys llum de la Terra, un forat negre supermassiu, va absorbir una estrella. Es va produir en una galàxia en espiral de la constel·lació d’Eridanus. L’estrella afectada, afirmen els astrònoms, tenia aproximadament la mateixa massa que el nostre Sol, i va perdre prop de la meitat d’aquesta massa en el forat negre, que era un milió de vegades més gran.
• La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
• Al voltant de 100 raigs de llum solar arriben a la Terra cada segon.
• Els astronautes no poden rotar en l’espai perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas en els seus estómacs.
• Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
• D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es convertirà en una Gegant Vermella.
• Al voltant de mil bilions de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegeixes aquesta frase.
• Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la mida d’una pilota de golf i la Terra seria tan sols un pèsol.
• En algun lloc del parpelleig d’un canal de televisió mal sintonitzat es troba la radiació de fons despresa pel Big Bang.