Viatge a Brasil: Brasilia

Reportatges

Per Alexis Bover i Eloi Agustin (2n ESO A i  B ) 

Brasília és la capital de Brasil desde 1960. Va ser una ciutat planificada i construïda en només quatre anys per substituir la capital de  Rio de Janeiro. A Brasília hi viuen 2 milions d’habitants. Es coneguda com la ciutat que està plena de gespa i bosc.

 

Estadi BRB Mané Garrincha

El Estadi BRB Mané Garrincha és un estadi multiusos de la capital del Brasil. En l’actualitat es fa servir principalment per a partits de futbol. Va ser inaugurat el 1974 i després de l’última remodelació el 2013 compta amb una capacitat per 72.800 espectadors asseguts.

 

Palacio de Planalto

El Palacio de Planalto va ser dissenyat per l’arquitecte Oscar Niemeyer i és la seu del Govern de Brasil. Va ser inaugurat el 1960 i és un exemple d’arquitectura moderna. El palau té unes ales que simbolitzen les mans del president.

 

Santuario Dom Bosco

El Santuari Don Bosco és un temple dedicat a Sant Joan Bosco, fundador dels Salesians. Es troba en diverses localitats del món, especialment vinculades a la congregació salesiana. Un dels més coneguts és el Santuari de Colle Don Bosco, a Itàlia, lloc de naixement del sant.

 

Praia do Calhau

A la imatge hi veiem una zona del tranquil llac Calhau, on la gent es banya i es relaxa. També es on hi ha aigües netes i dunes en un paisatge ideal. Vora  la platja hi ha molts restaurants per gaudir d’un bon àpat.

 

Comparteix

Recepta de galetes de mantega

Cuina

Per Alexandra Rousaud (2n ESO C)

A partir d’una antiga recepta que ha passat de generació en generació, a casa sempre hem fet aquestes galetes cada any abans de Nadal. Avui, en agraïment per tots els records que aquesta recepta m’evoca, us la comparteixo amb l’esperança que també us inspiri a crear i viure moments únics a la cuina.

Ingredients

Per fer la massa
  • 280 g de farina
  • 80 g de sucre
  • 200 g de mantega

 

Per fer la decoració
Decoració 1
  • 1 clara d’ou
  • 180 g de sucre glacé
  • Colorant (opcional)
  • Figures de sucre decoratives
Decoració 2
  • Xocolata per fondre
  • Figures de sucre decoratives

 

Material

  • 2 bols (en cas de tenyir la massa de diferents colors es necessiten més
  • Paper transparent (film)
  • Paper de forn
  • Varetes
  • Motlles de pastisseria (en cas de no tenir un motlle es pot utilitzar un got )
  • Corró d’amassar

 

Procediment

Per fer la massa
  1. Afegim al bol els ingredients (200 g de mantega, 280 g de sucre i 80 g de sucre).
  2. Barregem els ingredients fins a formar una massa.
  3. Seguidament, agafem la massa, fem petites boles i les posem en una safata amb paper de forn i una mica de farina per sobre.
  4. Aixafem les boles de massa amb el corró o simplement amb un got.
  5. Posem les galetes al forn (ja preescalfat a 200ºC), i esperem 15 minuts.
  6. Finalment, quan passen els 15 minuts, les traiem del forn.
  7. Decorem les galetes amb el glacejat i/o amb xocolata. (Opcional) 

Per al decorat
Opció 1:
  1. Separem la clara d’ou del rovell en un bol.
  2. Afegim 180 g de sucre i barrejar-ho.
  3. En cas de voler pintar-los de colors, separarem la mescla en parts iguals i hi afegirem colorant.
  4. Després barregem la mescla i ho posem sobre les galetes.
  5. Finalment, afegim les figures de sucre decoratives (opcional).

 

Opció 2:
  1. Primer desfem la xocolata al bany maria o al microones en intervals de 30 segons.
  2. Posem la xocolata sobre les galetes 
  3. Afegim les figures de sucre decoratives (opcional) 

Bon profit!

Comparteix

Viatge a Brasil: Rio de Janeiro

Opinió, Reportatges

per  Eloi Agustín (2n ESO B) i Alexis Bover (2n ESO A)

Río de Janeiro és una ciutat de Brasil, famosa per les seves platges com Copacabana i el monument del Crist Redemptor. Té una gran població, amb més de 6 milions d’habitants, i és coneguda pel seu carnaval. Aquesta ciutat és coneguda per la gran diversitat cultural de les persones que hi viuen.

Pao de Azucar

El Pao de Azúcar és una muntanya molt famosa a Rio de Janeiro, Brasil. Té una forma única i s’hi pot pujar amb un funicular. Des de dalt, es poden veure vistes espectaculars de la ciutat, les platges i altres llocs importants. El seu nom ve de la forma que té, que recorda els motllos de sucre. És un lloc molt visitat pels turistes.

La Barra de Tijuca

La Barra de Tijuca és una gran zona de platges a Rio de Janeiro. És famosa per les seves aigües netes i les onades, que són ideals per fer surf. A part de les platges, hi ha molts hotels, restaurants i botigues. És un lloc molt visitat per gent de tot el món.

Catedral Metropolitana

La Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro és una església molt gran i moderna. Té una forma de piràmide invertida i pot acollir milers de persones. Està situada al centre de la ciutat i és un lloc molt important per als habitants de Rio. Mesura 75 metres.

Parque Lage

El Parque Lage és un parc públic situat al peu de la muntanya Corcovado i és conegut per la seva natura, els seus camins, llacs i una mansió antiga. Aquesta mansió ara és una escola d’arts visuals. El parc és un lloc ideal per caminar, fer pícnic o gaudir de la natura, i també s’hi organitzen esdeveniments culturals.

Crist Redemptor

El Crist Redentor és una gran estàtua de Jesucrist, situada al cim del Corcovado, Té els braços oberts i ofereix una vista espectacular de la ciutat. Va ser inaugurat el 1931 i és un dels símbols més coneguts del Brasil. Mesura 30 metres  d’alt i si hi sumem el pedestal arriba als 38 metres. La distància entre una ma i l’altra és de 28 metres. La estatua esta feta de pedra i pesa 1145 tonelades.

Comparteix

El Último de la Fila: La gran aventura de Manolo García i Quimi Portet

El disc de la setmana

Per Raúl Raez (2n ESO C)

El Último de la Fila: El duo que va revolucionar el pop-rock espanyol

El 1985, Manolo García i Quimi Portet van unir forces per formar El Último de la Fila, un grup que deixaria empremta en la història del pop-rock espanyol. La seva fusió d’estils, lletres carregades de poesia i una personalitat única els van convertir en referents de tota una generació.

Tot va començar el juny de 1981 al festival Rock de Lluna, on els grups Los Rápidos i Kul de Mandril coincidien en cartell. Manolo, que aleshores buscava un nou guitarrista per al seu grup, va veure en Quimi el company perfecte. Quatre anys més tard, decidien emprendre junts una nova aventura musical sota el nom d’El Último de la Fila, inspirat en una estrofa d’una cançó de Dio.

Amb la seva primera maqueta, que incloïa Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana i A cualquiera puede sucederle, van guanyar el concurs de Rock Spezial, cosa que els va obrir les portes de la indústria. De fet, aquest èxit els va valer un precontracte amb la discogràfica Virgin, catapultant-los cap a una carrera plena d’èxits.

A partir d’aquí, la seva música esdevindria banda sonora de milers de fans. T’agrada el pop-rock amb un toc diferent? Si no els coneixes, ja trigues a escoltar-los!

Cara A
«Lejos de las leyes de los hombres» M. García, Q. Portet 3:22
«Insurrección» M. García, Q. Portet 2:12
«Mi patria en mis zapatos» M. García, Q. Portet 4:22
«Aviones plateados» M. García, Q. Portet 3:52
«Zorro veloz» M. García, Q. Portet 4:14

Cara B
«Las palabras son cansancio» 3:50
«Soy un accidente» 3:22
«Los ángeles no tienen hélices» 3:40
«No me acostumbro» 4:20

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

The Man Machine: El disc amb què Kraftwerk va conquerir la pista de ball

Música

 

Per Raúl Raez (2n ESO C)

The Man Machine: Quan Kraftwerk va reinventar la música de ball

El 1978, Kraftwerk va publicar The Man Machine, la versió internacional de Die Mensch-Maschine, un disc que consolidava el seu so electrònic i visionari. Composat, arranjat i gravat pels mestres alemanys dels sintetitzadors, aquest àlbum va marcar una evolució clau en la seva trajectòria.

Després del seu primer èxit internacional amb Autobahn (1974), Kraftwerk van passar de ser vistos com una curiositat centreeuropea a guanyar-se el respecte del món del rock, especialment després de Radioactivity (1975) i Trans-Europe Express (1977). Però el més sorprenent va ser descobrir que els DJs afroamericans ja utilitzaven Trans-Europe Express a les seves sessions de discoteca.

Amb The Man Machine, Kraftwerk van portar aquesta influència encara més lluny, aprofundint en la dimensió més física i rítmica de la seva música. Analitzant discos de música ballable, van arribar a la conclusió que el funk i la música disco d’arrel negra eren els ritmes més contagiosos per a la pista de ball. El resultat? Un disc revolucionari que va anticipar el so electrònic i va influir en gèneres com el techno i l’house.

Si t’agrada la música electrònica, aquest àlbum és història viva!

LLISTA DE TEMES

Side one

1. “The Robots” (“Die Roboter”) HütterFlorian SchneiderKarl Bartos 6:10
2. “Spacelab” HütterBartos 5:50
3. “Metropolis” HütterSchneiderBartos 6:01

Side two

4. “The Model” (“Das Model”) HütterBartos 3:38
5. “Neon Lights” (“Neonlicht”) HütterSchneiderBartos 9:03
6. “The Man-Machine” (“Die Mensch-Maschine”) HütterBartos 5:28

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

The River: L’àlbum que va portar Springsteen al cim

Opinió

Per Raúl Raez (2n ESO C)

The River: L’àlbum que va marcar un abans i un després per a Bruce Springsteen

El 1980, Bruce Springsteen va llançar The River, el seu cinquè àlbum d’estudi i el primer doble de la seva carrera. Aquest disc no només consolidava el seu estil inconfusible, sinó que també portava la seva música a noves alçades.

Un dels temes més icònics de l’àlbum, Hungry Heart, va ser el primer gran èxit de Springsteen a les llistes dels Estats Units, arribant al número 5. Curiosament, ell la va escriure pensant en The Ramones, però el seu mànager i productor, Jon Landau, el va convèncer de quedar-se-la.

Després de la seva publicació, The River va donar peu a una gira espectacular pels Estats Units i Europa entre 1980 i 1981. Algunes de les seves cançons més roqueres, com Cadillac Ranch, Ramrod i Out in the Street, s’han convertit en clàssics atemporals. També destaca Two Hearts, on Steven Van Zandt fa de segon “cor” al costat de Springsteen. I no ens oblidem de les emotives Stolen Car i Wreck on the Highway, que tanquen el disc amb un toc més introspectiu.

Amb The River, Springsteen va capturar l’esperit de la joventut, els somnis i les dificultats de la vida. Un àlbum imprescindible per a qualsevol fan del rock!

 

Cara 1
“The Ties That Bind” – 3:34
“Sherry Darling” – 4:03
“Jackson Cage” – 3:04
“Two Hearts” – 2:45
“Independence Day” – 4:50

Cara 2
“Hungry Heart” – 3:19
“Out in the Street” – 4:17
“Crush on You” – 3:10
“You Can Look (But You Better Not Touch)” – 2:37
“I Wanna Marry You” – 3:30
“The River” – 5:01

Cara 3
“Point Blank” – 6:06
“Cadillac Ranch” – 3:03
“I’m a Rocker” – 3:36
“Fade Away” – 4:46
“Stolen Car” – 3:54

Cara 4
“Ramrod” – 4:05
“The Price You Pay” – 5:29
“Drive All Night” – 8:33
“Wreck on the Highway” – 3:54

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

Visita turistica a Buenos Aires, la capital d’Argentina

Reportatges

Buenos Aires, Argentina virtual tour in 20 photos

Per Raúl Raez  i Jordi Gonzalez (2n ESO C)

Buenos Aires, la capital de l’Argentina, és una ciutat vibrant, plena d’història, arquitectura elegant i el bressol del tango. Amb més de tres milions d’habitants, cada racó amaga una experiència única. En aquest article us hem preparat un petit recorregut pels seus barris més emblemàtics.

Plaça de Maig: El cor històric de la ciutat

La Plaza de Mayo és molt més que una plaça: és l’escenari de grans esdeveniments polítics i socials de l’Argentina. Amb edificis icònics com la Casa Rosada i la Catedral Metropolitana, aquest lloc respira història i és punt de trobada per a manifestacions i celebracions.

Plaza de Mayo: Cómo Llegar, Entradas, Mapas, Teléfono

San Telmo: L’essència bohemia de Buenos Aires

Si vols viure la cara més autèntica de la ciutat, San Telmo és parada obligatòria. Amb els seus carrers adoquinats, cases colonials i mercats plens d’art, és el lloc perfecte per gaudir del tango en directe i perdre’t entre antiguitats i cafès amb encant.

La playa de San Telmo, lugar de experiencias insólitas

Recoleta: Història, cultura i un cementiri impressionant

Recoleta és un barri elegant i ple d’història, conegut sobretot pel seu famós cementiri, on descansen figures clau de la història argentina. Però no tot és solemnitat! Aquí també hi trobaràs museus, espais verds i una de les zones comercials més chic de la ciutat.

Recoleta | Sitio oficial de turismo de la Ciudad de Buenos Aires

Palermo: Natura, tendències i vida nocturna

El barri més extens de Buenos Aires és també un dels més dinàmics. Palermo es divideix en zones amb personalitats pròpies: Palermo Soho i Palermo Hollywood són ideals per als amants de la moda, la gastronomia i la vida nocturna, mentre que Palermo Bosques ofereix un gran pulmó verd per passejar i relaxar-se.

Palermo | Sitio oficial de turismo de la Ciudad de Buenos Aires

I fins aquí aquesta visita turística per Buenos Aires,  Argentina.

Comparteix

Visita turistica del Brasil, São Paulo

Reportatges

Per Valentina Stavropoulos de Godoy (2ESO A)

São Paulo és una de les ciutats més grans del Brasil. Amb 20,7 milions d’habitants, és el principal centre financer i industrial del país. En aquest article us parlaré de la ciutat on vaig néixer i us presentaré cinc dels llocs més visitats de São Paulo.

Avenida Paulista

Un dels llocs més coneguts i visitats de São Paulo és l’Avenida Paulista. Aquesta és una de les principals avingudes de la ciutat, amb una gran activitat financera i cultural. Es va inaugurar el 8 de desembre de 1891 i actualment compta amb diversos museus, centres culturals i galeries d’art. Un dels més famosos és el Museu de Arte de São Paulo (MASP), considerat un dels més importants d’Amèrica Llatina.

Mercat municipal  de São Paulo

El Mercat Municipal de São Paulo, conegut popularment com Mercadão, es va inaugurar el 25 de gener de 1933. És un mercat molt important especialitzat en la venda de fruites, verdures, cereals, carn i altres aliments. Ocupa 12.600 metres quadrats i compta amb més de 1.500 treballadors.

Cada setmana rep unes 50.000 visites i és un lloc molt valorat tant pels habitants de la ciutat com pels turistes. A més de la seva oferta gastronòmica, destaca per la seva arquitectura històrica. L’any 2004 es va reformar per preservar-ne el valor cultural i patrimonial.

Parque Ibirapuera

El Parc Ibirapuera és un dels parcs més importants i coneguts de São Paulo. A més de la seva bellesa natural, té diversos atractius turístics i culturals. Aquesta zona antigament formava part d’un territori indígena i, amb la colonització, es va convertir en una zona de pastures i granges.

El parc es va inaugurar el 21 d’agost de 1954 per commemorar el IV centenari de la ciutat. Durant la celebració, es van instal·lar 640 estands amb la participació de 13 països. Avui dia, el parc és un espai verd ideal per passejar, fer esport i gaudir de la natura.

Platja Ubatuba

Ubatuba és un municipi brasiler de l’estat de São Paulo. L’any 2022 tenia una població de 92.981 habitants i és un dels municipis més turístics de la regió. El clima és plujós, per això també se’l coneix com Uba Chuva, però alhora és una destinació molt popular a l’estiu, especialment per als aficionats al surf i als esports aquàtics.

Ubatuba compta amb més de 100 platges, entre les quals destaquen Maranduba, Lázaro i Itamambuca. És considerada la capital del surf del Brasil i acull diverses competicions de nivell mundial amb el suport de marques com Billabong, Quiksilver i Dunkvolk.

Museu Ipiranga

El Museu Paulista de la Universitat de São Paulo, conegut com Museu Ipiranga, és un dels més importants i visitats de la ciutat. Conté una col·lecció molt valuosa d’objectes històrics, mobles i obres d’art, especialment aquelles relacionades amb la independència del Brasil.

L’obra més destacada del museu és la pintura Independència o mort, de l’artista Pedro Américo, creada el 1888. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte italià Tommaso Gaudenzio Bezzi l’any 1884 i es troba al lloc on es va declarar la independència del Brasil. Té una llargada de 123 metres i una profunditat de 16 metres, amb una decoració arquitectònica impressionant.

I fins aquí aquest reportatge sobre la ciutat on vaig viure. Espero que us hagi agradat. Fins la propera!

Comparteix

Blondie: els inicis d’una icona del new wave

Música

Per Raúl Raez (2n ESO C)

Blondie és el nom d’una de les bandes més exitoses i originals dels anys setanta, part de l’anomenada Nova Onada i precedent estètic i musical del pop dels vuitanta amb origen a Nova York. El grup va iniciar el seu camí musical el 1975.

Blondie també és el nom de l’àlbum de debut d’aquesta banda estatunidenca de new wave. El primer senzill, X Offender, es titulava inicialment Sex Offender, però va ser reanomenat perquè les emissores de ràdio es negaven a emetre una cançó amb un títol tan controvertit.

A causa de les baixes vendes i la poca promoció, Blondie va signar un contracte amb Private Stock. L’any següent, Chrysalis Records va fitxar la banda, va rellançar l’àlbum i va publicar el seu segon disc d’estudi, Plastic Letters. Aquest va arribar fins a la posició núm. 14 a Austràlia, on la banda ja havia assolit l’èxit amb el senzill In the Flesh.

LLISTA DE TEMES

“X Offender” (Deborah Harry, Gary Valentine) – 3:14
“Little Girl Lies” (Harry) – 2:07
“In the Flesh” (Harry, Chris Stein) – 2:33
“Look Good in Blue” (Jimmy Destri) – 2:55
“In the Sun” (Stein) – 2:39
“A Shark in Jets Clothing” (Destri) – 3:39
“Man Overboard” (Harry) – 3:22
“Rip Her to Shreds” (Harry, Stein) – 3:22
“Rifle Range” (Stein, Ronnie Toast) – 3:41
“Kung-Fu Girls” (Destri, Harry, Valentine) – 2:33
“The Attack of the Giant Ants” (Stein) – 3:34

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix

”I si canto trist…” de Lluis Llach

El disc de la setmana

Per Raúl Raez (2n ESO C)

Aquest disc recull nou cançons, set de les quals van ser escrites i compostes pel mateix Lluís Llach, mentre que dues, Cançó a Mahalta i La casa que vull, són poemes musicats de Màrius Torres i Joan Salvat-Papasseit, respectivament.

Lluís Llach va presentar el disc a Barcelona al Palau de la Música Catalana, mentre encara vivia exiliat a París.

La cançó I si canto trist, que dona nom al disc, és un homenatge al jove anarquista Salvador Puig i Antich amb motiu de la seva execució a Barcelona l’any 1974. Lluís Llach va incloure aquesta canço en el disc Nu l’any 1997 i ell mateix la va versionar l’any 2006 per formar part de la banda sonora de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.

I aquí podeu escoltar dues de les cançons d’aquest àlbum.

Comparteix