M’ha picat un mosquit!
Josep M. Altés Riera | 8 juny 2012Ahir em va picar el primer mosquit de la temporada; va ser a la tarda, mentre feia repàs de bio. Aquest senyoret era de color negre, dic era perquè després de picar-me el vaig perseguir fins la mort: va acabar ben esclafat entre les meves mans! Vaig fixar-me en aquesta meravellosa escena del crim i vaig veure un tros de matèria orgànica amb les potes a ratlles, al voltant d’una taca vermella de sang.
|
“no rascar-se una picada és una de le coses més difícils de suportar, en el sentit que has de tenir molta força de voluntat per no fer-ho” |
Quan vaig acabar d’examinar el mosquit mort, vaig rentar-me les mans i vaig mirar-me el lloc on m’havia picat aquell ésser tocapistons; em va picar al turmell i ja m’havia sortit una butllofa del tamany d’una llentia seca. Vaig haver de resistir la temptació de rascar-me; encara que no ho sembli, no rascar-se una picada és una de le coses més difícils de suportar, en el sentit que has de tenir molta força de voluntat per no fer-ho.
En conclusió, aquest petit animal ha tastat la seva pròpia medecina! A mi encara em provoca picor, però ell ha mort ben esclafadet per pesat. Ja en queda un de menys, però encara n’hi ha moltíssims, d’aquests bitxos, que deuen ser ja un dels éssers vius més odiats del nostre planeta, junt amb les mosques. Així que ja sabeu, a esclafar mosquits s’ha dit, no tingueu pietat!
Hector
Hèctor, m’ha encantat el teu escrit hahahaha. No sabia que utilitzaves el llenguatge d’una manera tan profunda, quina pena que sigui el teu últim escrit!!!
Perdó per fer-te pensar que era el profe d’ètica hahahaha!
Hola !! el teu escrit es un dels més divertits que he llegit en tot l’any. M’ha agradat molt Hèctor ahhahah.
Gràcies a les dues, es que em va fer molta ràbia quan em va picar i vaig pensar ” a si, t’enteraras, mosquit! ” i a partir d’això em va venir la inspiració i el vaig escriure, gràcies!