El camí de la vida
Josep M. Altés Riera | 16 abril 2012Una de les coses, que fa més mal, és quan una persona molt estimada per tu et mira amb decepció, és aquesta mirada que t’entristeix, t’enfonsa dins teu i t’enfades amb tu mateixa.
És aquests moments quan et poses a reflexionar què has fet per merèixer el despreci amb el qual t’han mirat; a la vida mai se sap que passarà i molt menys què faràs tu respecte al que passi, però el problema és que mai sabràs si t’en sortiràs dels problemes i podràs cridar victòria! o cauràs i en algun moment et trobaràs la decepció i el despreci.
És això del que tracta la vida: la vida és un camí que no saps el final i això pot fer una mica de por, però a poc a poc, a partir dels errors, construir un camí estable per poder evitar els problemes i, si caus en alguns de nous, poder-te aixecar.
És difícil construir bé des d’un principi, per això estan les experiències per millorar i rectificar. Llavors serà en aquell moment on crides victòria, on la mateixa persona que et mirava amb decepció temps enrere, t’aplaudirà i et mirarà amb honor.
Marina
Marina,
M’ha agradat (ja t’ho he comentat a classe). No resulta gens senzill fer el que fas en aquest escrit: descriure una colla de sentiments que no són gens senzills d’explicar amb paraules. Algunes observacions:
– “què has fet per merèixer el despreci amb el qual t’han mirat” hauria de ser “què has fet per merèixer el menyspreu amb què t’han mirat” (el “despreci” és “menyspreu”, també més endavant)
– Al segon paràgraf, la frase que comença amb “a la vida”, és massa llarga i caldria introduir-hi algun punt. Recorda el que vàrem dir a classe: les frases no han de passar de trenta paraules.
Marina, segueix escrivint, d’acord? (i recorda això de les frases)
Josep Maria