Tardes d’estiu
Josep M. Altés Riera | 28 febrer 2012Trobo a faltar els dies d’estiu, aquelles tardes caloroses, i sense res a fer, en què l’única cosa preocupant, és no deshidratar-te per calor o mirar si la velocitat del ventilador està al màxim per així poder suportar millor les altes temperatures.
També trobo a faltar les tardes estant a la platja amb les amigues, banyant-nos tota la tarda i en començar a fer-se fosc anar al ‘’xiringuito’’ i prendre la nostra beguda amb patates i explicar-nos els nostres problemes.
Últimament, els trobo molt a faltar. Farà cosa d’unes dues setmanes que tinc la sensació de tenir massa coses a fer, tant de l’escola com de casa. A vegades voldria gaudir d’aquelles tardes d’estiu tant perfectes per poder desconnectar. Però encara em queda pensar una cosa, saber que cada dia en falta un de menys perquè tornin aquelles tardes íntimes i relaxants, aquelles tardes d’estiu.
Sara
Sara, enyorança i desig d’estiu? Si encara ens falta la primavera!
L’escrit és planer i clar, però li calia una revisió a fons. Hi havia un munt d’errors ortogràfics que he anat corregint (però aquesta no és feina meva, sinó teva!):
Trobo a faltar els dies d’estiu, aquelles tardes caloroses, i sense res a fer, en què l’única cosa preocupant, es no deshidratar-te per calor o sinó mirar si la velocitat del ventilador està al màxim per així poder suportar millor les altres temperatures.
També trobo a faltar les tardes estan a la platja amb les amigues, banyant-se tota la tarda i al començar a fer-se fosc anar al ‘’xiringuito’’ i prendre la nostre beguda amb les patates i explicar-nos els nostres problemes.
Últimament, els trobo molt a faltar. Farà cosa de unes dues setmanes que tinc la sensació de tenir masses coses a fer, tant de l’escola com de casa. A vegades voldria d’aquelles (?) tardes d’estiu tant perfectes per poder desconnectar. Però encara em queda pensar un cosa, saber que cada dia en falta un de menys perquè tornin aquelles tardes íntimes i relaxants, aquelles tardes d’estiu.
Sara, ja veus que passar el corrector ortogràfic és necessari, però no suficient. Repte per als propers escrits: anar més enllà del corrector ortogràfic. D’acord?
No paris d’escriure
Josep Maria