Un partit emocionant
Josep M. Altés Riera | 14 desembre 2011El dissabte passat era el dia del clàssic, el FC Barcelona contra el Madrid. Abans de que comencés el partit ja estava nerviós degut a que era un partit important i complicat. Just abans de que s’iniciés vaig agafar una pizza per sopar i me’n vaig anar al sofà, gairebé em perdo el primer gol del Madrid que va ser al primer minut per una equivocació de Valdés, però més tard el Barça va començar a jugar amb el seu estil característic i em vaig tranquil·litzar, sobretot al veure que va marcar Alexis.
Més tard a la segona part estava convençut de que el Barça guanyaria el partit. Quan Xavi, des de fora l’àrea, va xutar una pilota que va impactar sobre Marcelo i va acabar entrant a porteria, la meva família estava eufòrica i vam començar a cridar. Finalment Cesc Fàbregas va sentenciar el partit marcant de cap i el Barça va guanyar per 1-3. Va ser un bon partit ja que no van haver-hi tants problemes entre els jugadors dels diferents equips com en altres partits.
Adrià D. Angulo
Adrià, fas una petita crònica de com vas viure el clàssic. M’ha agradat.
El segon paràgraf, però, estava redactat així:
Més tard a la segona part estava convençut de que el Barça guanyaria el partit, a continuació Xavi va xutar una pilota des de fora l’àrea que va impactar sobre Marcelo i va acabar entrant a porteria la meva família estava eufòrica i vam començar a cridar.
Aquesta frase resulta massa llarga i et perds en el camí (i el teu lector també), així que cal revisar-la. Jo he escrit un text alternatiu: mira-te’l i ja em diràs si et sembla bé o hi posem alguna cosa diferent, d’acord?
Fins aviat (i recorda de revisar a fons els escrits!!!)
Josep Maria