El Nadal
Josep M. Altés Riera | 8 desembre 2011El Nadal és una època que els nens sempre agafen amb moltes ganes perquè no han d’anar a l’escola, i gaudiran de la fantasia, dels regals dels reis, el caga tió etc. En canvi quan més gran et fas sembla que cada cop t’agrada menys. Primer descobreixes que tot allò que et feia somiar amb coses i llocs inexistents però per tu sorprenents, desapareix. Jo personalment quan ho vaig saber pel típic company de classe que ja ho sap i se li escapa expressament, em vaig posar molt trista. Havia desaparegut tota la màgia del Nadal per mi en aquell moment, però després em vaig adonar que no tot es basa en els regals. Després comences a preocupar-te pels regals que has de comprar a tota la família i amics i sembla que et caigui el món a sobre. Però jo sempre veuré el Nadal com l’excusa per reunir i passar una bona estona amb la família, ja que la rutina moltes vegades no ho deixar fer tant sovint. I gaudeixes de les estones i sobretot dels bons menjars que preparen les mares, tietes i àvies normalment.
Aquest any, a més a més, estic realment contenta de que arribi perquè tornaré a tenir aquí a dues de les meves amigues, la Irene i la Mireia. La Irene tornarà de Canadà per quedar-se aquí ja per sempre i la Mireia tornarà d’Irlanda per passar les festes aquí. Les dues estan allà per aprendre anglès i conèixer a gent nova i gaudir de l’experiència.
Alba
.
Alba, ja veig que tens “desig de festes de nadal”. No ets l’única, em sembla. Quan arribin, aprofita-les!
L’escrit està força bé i resulta clar i entenedor. A mi em sembla, de tota manera, que podia estar més elaborat. Fixa’t que tractes 1) de la il·lusió nadalenca dels infants, 2) de la teva desil·lusió en veure desaparèixer les il·lusions infantils, 3) de que el Nadal no és tan sols regals, 4) del teu anar de bòlit amb els regals, 5) del nadal com a època de trobada familiar, 6) dels tiberis nadalencs i 7) del teu retrobament amb les amigues. És clar que tots aquests temes estan relacionats (i al teu escrit els connectes perfectament!). La qüestió és si no seria millor centrar-se en alguns d’ells i desenvolupar-los més, aprofundir. A mi m’ha deixat amb gust de poc el desenvolupament d’aluns temes que inevitablement queden tot just apuntats. De fet, es tracta de dues possibilitats igualment legítimes: explicar moltes coses sense aprofundir gaire o explicar-ne poques per aprofundir-hi més.
No m’enrotllo més. Ja t’he dit que m’ha agradat.
Fins al proper escrit, no paris!
Josep Maria