La clau
Josep M. Altés Riera | 28 octubre 2011Ostres, no! He deixat l’article per a l’últim moment i ara no sé què escriure (o potser sí)… i és que sóc massa despistat i això m’està portant pel camí de l’amargura.
En primer lloc, el que més freqüentment oblido son les llibretes. Tant li fa la matèria, es queden a casa al fons d’un calaix. L’agenda també s’hi queda, tot i que és ben visible a sobre la taula. I l’estoig. Si m’hagués de posar a dir tot el que oblido al cap del dia no acabaria mai.
Ara bé, el que jo volia deixar ben clar és una subtilesa, però que em molesta molt! I és que no suporto que em recrimineu perquè no tanco lo porta de la classe quan en realitat sempre sóc l’últim en sortir i tanco (amb dues voltes de la clau!). I que a més arribo un quart d’hora abans cada matí per tal d’obrir-vos, que deixeu les motxilles, etc.
Per tant, prou de recordar-me una i altra vegada que faci coses que ja sé que he de fer. I si la porta és oberta quan acaba l’hora del pati, ja ho sabeu: NO-ÉS-CULPA-MEVA! No m’emprenyeu més! Jo també tinc sentiments!
Xavi. H
Xavi,
M’ha agradat llegir el teu escrit. És molt atractiu, perquè resulta directe i ben ordenat. Clar.
Queda molt clar que no et fa gens de gràcia que algú pensi i digui que no fas bé la feina (a mi em sembla que la fas molt bé).
Molt bé, el que dius i la forma com ho dius, i gràcies per fer tan bé la feina de les claus (i la del calendari!).
Fins al proper escrit
Josep Maria