El meu pírcing
Josep M. Altés Riera | 25 octubre 2011Els pírcings m’encanten, sempre m’han agradat. Fa uns anys que en volia un al nas. Quan li vaig dir a la meva mare, em va contestar amb un no rotund, però, desprès, em va veure tan segura del que volia i tan decidida que al final em va deixar i el meu pare no va oposar-s’hi, ja que des de el principi em deia que si estava convençuda, tirés endavant.
Un dissabte que estava a Premià, vaig veure una botiga de pírcings i tatuatges i vaig entrar per a preguntar els preus i mirar com era el lloc. El lloc estava bé, tenien cura amb la higiene i em va semblar adient. Vaig decidir ferme’l. Estava molt nerviosa, només quedava mitja hora i no deixava de menjar-me el cap pensant si faria gaire mal.
Finalment, em van fer pujar unes escales fins arribar a una petita sala. Vaig estirar-me a la “camilla”. Després de desinfectar-me el nas i posar-me una mena d’esprai, la noia va agafar l’agulla. El cor em bategava a cent i vaig tancar els ulls amb força. Va ser ràpid, sense adonar-me l’agulla ja havia passat i la noia començava a posar-me el pírcing. La veritat és que em va fer més mal quan em va posar el pírcing que quan em va clavar l’agulla, i mira que en tenia, de por!
Ara, després d’uns mesos, ja tinc el pírcing al nas que tant volia! Sóc realment feliç!
Carla
Carla, enhorabona pel teu desig acomplert. En aquest cas passa allò que deia Savater que en ocasions un mal es converteix en un bé, no?
L’escrit està molt ben estructurat i resulta ben clar. Sobre la forma, et faig dues preguntes (tu tries) i una observació
– “Fa uns anys que en volia un al nas” o “Feia anys que en volia un al nas”?
– “no va oposar-s’hi” o “no s’hi va oposar”?
– “camilla” es diu llitera (és important la consulta al diccionari en cas de dubte)
Carla, no paris d’escriure, eh?
Fins al pròxim.
Josep Maria