La platja
Josep M. Altés Riera | 22 octubre 2011Per a mi, la platja sempre ha estat una manera de desconnectar dels problemes. El soroll de les ones quan xoquen contra les roques del port, la sorra que et crema els peus durant les hores de sol intens, i l’aigua tan freda… Són moltes les sensacions que tinc quan sóc aquí. Aquestes petites coses fan que estigui tranquil·la, i sobretot que m’ho passi bé quan estic allà amb les amigues.
A l’estiu no hi ha dia que no baixem a la platja, per sort, a la meva mare també li agrada molt i té la paciència d’agafar el cotxe cada dia i portar-m’hi.
Quan era petita hi vivia just davant, només havia de travessar el carrer i ja hi era. M’agradava quan hi anàvem cap a les vuit del matí perquè tot estava tranquil, l’aigua estava plana i neta i hi corria la brisa dels matins. Però també m’agradava quan hi anàvem a les nits que, igual que al matí, tot estava tranquil i perfecte.
Quan marxem de vacances d’estiu normalment anem a la costa, a Palamós, i el meu pare i jo, acostumem a anar, un o dos cops, cap allà a les deu de la nit, al moll del port. Des d’allà es veu la llum del far, les casetes del poble totes il·luminades, les petites barquetes que naveguen pels voltants, i sobretot els pescadors ansiosos per fer bona pesca.
Suposo que és perquè de petita he estat a prop de la costa que ara no podria viure a més de 10km de la platja!
Jennifer
Jennifer, ja vàrem comentar prou extensament el teu escrit a classe. Gràcies per fer de “conillet d’índies”. Estic segur que, revisant entre tots els escrits, tothom n’aprèn una mica, no?
El que no et vaig dir aleshores és que l’escrit em va agradar molt quan el vaig llegir, tant pel que diu com per la forma en què ho dius. Així que, sobretot, no deixis d’escriure, que tens molt a dir i ho pots fer molt bé.
Josep Maria