El meu somni en compleix
Josep M. Altés Riera | 15 juny 2011Cada any espero amb molta il·lusió que el Barça guanyi i que arribi a la final de la Champions. És la fita que es proposa el club des del començament de temporada i quan ho aconsegueixen és com un regal per a tots els culés.
El que més m’agrada és apuntar-me al sorteig de la final. Hi somio des que veig els partits del Barça i ho porto intentant des de fa uns quatre anys. Aquest any m’hi vaig apuntar per quarta vegada i la meva sort no va canviar. Diuen que l’esperança és l’últim que es perd i així va ser en el meu cas, perquè al cap d’un dia el meu pare em va donar la millor notícia del món. Un amic havia guardat una entrada per mi.
Vaig passar les setmanes prèvies molt il·lusionada i desitjant que arribés el gran dia.
L’avió va ser tot un espectacle. Tothom cridava i animava com mai abans havia vist.
La ciutat de Londres era culé. Els carrers estaven tenyits de blaugrana i els londinencs volien que el barça guanyés. El dia es va fer etern i només volíem que fos l’hora d’agafar el metro i arribar al camp. Vam visitar la ciutat i els nervis cada vegada anaven en augment.
Wembley era impressionant i l’ambient molt sorprenent. L’afició va estar brillant i no vam parar de cridar i cantar. El Barça va guanyar 3-1 jugant magníficament. “Us en devem una i aquests no fallen” va dir el Guardiola l’any passat. I així va ser, no van fallar i el meu somni es va fer realitat.
Anna Benítez
Anna, no et pots queixar, que d’emocions no te n’han faltat! Enhorabona perquè t’ha tocat viatjar i enhorabona per haver guanyat!
L’escrit, com sempre, m’ha agradat. Potser caldria revisar els dos paràgrafs-frase centrals, que no encaixen gaire amb el discurs ben lligat de la resta de l’escrit.
Escric això el 21 de juny, així que Bones vacances!
Josep Maria