LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera 10-11
  • rss
  • Inici
  • Pàgina d’exemple

Un any amb ella

Josep M. Altés Riera | 24 abril 2011

Em vaig llevar entusiasmat, perquè seria un dia especial. Vaig baixar a esmorzar i vaig marxar a l’escola com tots els dies. Tos els meus companys em felicitaven, ja que aquell dia feia un any que sortia amb la Marta.

En acabar les classes vaig marxar a casa. Vaig dinar ràpid, havia quedat per recollir el regal que li havia de fer a ella. Era un CD amb les nostres cançons que duia una fotografia dels dos a la part de sobre. També tenia pensat dur-la a sopar a un restaurant italià, l’apassiona la pasta. Feia dies que ho preparava, estava tot molt ben assajat, no podia fallar res. Però la Marta es va presentar abans d’hora a casa meva, desmuntant-me tots els plans. Per culpa d’aquest imprevist, no va anar segons el previst, malgrat això, puc afirmar que va acabar sent un dia perfecte.

La tarda, vaig haver de passar-la amb ella. I li vaig demanar al meu germà que portés un parell de coses al lloc on soparíem, ja que jo no podia.

Quan es va fer de nit, i va ser l’hora de sopar, vaig portar-la amb els ulls tancats fins al restaurant. Un cop allà vam seure a la taula que havia reservat i vam sopar. Després van arribar les postres, havia preparat un pastisset de xocolata. La cambrera el va portar a taula acompanyada del so de la nostra cançó. Va ser un moment màgic. Quan vaig sentir la música em vaig emocionar molt, tot i que ho havia preparat jo. Després de sopar, vam anar a l’Hemisferi Sud, una cocteleria. Allà estàvem a les fosques, fet que donava un ambient molt tranquil i romàntic. I al final la vaig acompanyar a casa.

Va ser un dia molt especial !!

Xavier

Categories
Amor, Aniversari, Regals, Xavier Martínez
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« Propòsits Una altra setmana santa que se’n va »

Una resposta a “Un any amb ella”

  1. Josep M. Altés Riera ha dit:
    24 abril 2011 a les 21:03

    Caram, Xavier, si que ha arribat aviat el “proper escrit”!
    És molt ben estructurat i dius les coses amb claredat. Només caldria retocar una frase: “Per culpa d’aquest imprevist, no va anar segons el previst”. Un pèl repetitiu, no? Segur que, rumiant, trobes una altra manera de dir el mateix, sense reiteració de sons.
    M’ha agradat. Per cert, enhorabona!
    Fins al proprer escrit,
    Josep Maria

    Respon

Respon a Josep M. Altés Riera

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Administració

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

Cerca

Articles

Categories

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox