Per què?
Josep M. Altés Riera | 6 abril 2011Ens passem la vida fent-nos aquesta pregunta, davant de qualsevol situació que se’ns presenta, sigui bona o sigui dolenta,ens qüestionem les raons de la seva causa. Volem saber el perquè de les coses, per què ens succeeixen a nosaltres, per què d’aquesta manera, per què en aquest moment … és una necessitat de l’ésser humà el saber la causa i conseqüència de tot el que ens envolta. És simplement una forma més de perdre el temps. No sabem conformar-nos amb que alguna cosa succeeixi perquè sí i punt, preferim donar-li voltes al tema, menjar-nos el cap, buscar tres peus al gat … com vulgueu anomenar-ho. Som incapaços de viure seguint el ritme natural de la vida, que ja bastants pedres té en el camí com per a posar nosaltres unes poques més amb les nostres ratllades mentals …
Per què? I per què no?
Estefania,
Tens raó en això de que els humans no podem estar-nos de preguntar constantment el per què de les coses: és la clau de l’aprenentatge dels infants, que no paren! No estic gaire d’acord, però, en això de que “És simplement una forma més de perdre el temps”. De fet, aquesta curiositat indagadora és el fonament de la recerca científica, no et sembla? Segurament hi deu haver també recerques que no porten enlloc, però la manca de resultats no invalida la importància de saber fer-se preguntes: no deixis de fer-ho mai (tampoc podràs evitar-ho, em sembla).
Bé, ho deixo. L’escrit està molt bé. No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria