Robots que pensen?
Josep M. Altés Riera | 23 març 2011Som les persones els únics éssers que podem pensar? som nosaltres els únics que podem extreure conclusions? N’estàs segur? Quina és la capacitat que ens caracteritza?
Jo crec que vertaderament si que hi ha una sèrie d’aspectes que ens ensenyen que les persones pensen, però quins són que podem extreure conclusions, relacionar-nos, viure com si estiguéssim per sobre del món que ens envolta. Però i si aconseguíssim que un robot ens respongués a una sèrie de preguntes de forma coherent. Com això és un problema i la tecnologia actual no ens ho permet, però i si un robot fos com una persona, i si anés aprenent las coses a mida que se li va ensenyant. Seria això possible si creéssim a un robot que es programés a ell mateix, i a mida que se li va parlant ell anés aprenent el que li anéssim dient. Les seves respostes tindrien coherència.
La meva pregunta és si responguessin amb coherència voldria dir que tenen la capacitat de pensar? La meva opinió és no un ésser que pensa és aquell capaç de parlar amb coherència i tenir imaginació pròpia sense que ho hagués hagut de sentir anteriorment.
El llibre de gènesis de l’autor Bernard Becket ha estat el que m’ha inspirat escriure aquest relat, us el recomano.
Raul
Raul,
Penso que presentes interrogants molt suggerents. El problema és que no és possible comprendre què vols dir. Cal que donis al teu lector les pistes necessàries que li permetin comprendre el teu escrit.
Fixa’t:
– “però quins són que podem extreure conclusions, relacionar-nos, viure com si estiguéssim per sobre del món que ens envolta” és una pregunta?
– “i si aconseguíssim que un robot ens respongués a una sèrie de preguntes de forma coherent” és una pregunta?
– “Com això és un problema i la tecnologia actual no ens ho permet, però i si un robot fos com una persona, i si anés aprenent las coses a mida que se li va ensenyant” és una frase mal construïda, sembla inacabada.
– “La meva opinió és no un ésser que pensa…” (?) no hi falta alguna cosa, aquí?
Conclusió: cal que revisis l’escrit, perquè si no ho fas, tan sols tu saps què vols dir, i se suposa que un escrit bés un exercici de comunicació!
Cal que ho recordis, per al proper escrit. Si decideixes revisar aquest i modificar-lo, envia-me’l i el substituiré.
Fins ara
Josep Maria