La “setmana blanca”
Josep M. Altés Riera | 4 març 2011Després de fer unes setmanes de classe, ben llargues i cansades, arriba la setmana blanca. Una setmana per descansar, a part dels deures i alguns exàmens que ens posen. Jo crec que per una banda, no està gens malament fer una setmana de festa. Perquè després de cansar-nos durant unes quantes setmanes, va molt bé descansar: poder llevar-nos a l’hora que vulguem, fer el que ens vingui de gust sense cap obligació, etc. Però per l’altra banda, crec que no està bé. Perquè, almenys a mi, després de fer una setmana sencera de festa, a la setmana següent em costa moltíssim arrencar amb les classes. Crec que perdem el ritme a l’hora de fer les assignatures: no recordem les coses que havíem fet dies anteriors, o no ens recordem d’alguns aspectes que el professor explica. També és un problema quan es deixa un tema a mitges. Perquè arriba la setmana següent de les vacances i: Primer, s’ha de repassar el que ja s’havia donat i després seguir amb les explicacions noves.
Després de fer dues reflexions, jo em quedo amb la primera: poder descansar una setmana. No demano més. Visca la setmana blanca!
Laura, fas una bona anàlisi dels avantatges i inconvenients de la “setmana blanca”. Encara que segurament podries haver-la treballat una mica més. Des del punt de vista de l’estructura general, hauria estat més clar un esquema com ara:
– primer paràgraf introductori, descrivint això de la setmana blanca. L’acabes dient que hi trobes avantatges i inconvenients.
– segon paràgraf: D’una banda… (avantatges)
– tercer paràgraf: D’altra banda, però… (inconvenients)
– quart paràgraf de conclusió (una mica més elaborada!)
No et sembla que seria més clar?
Bé, no deixis d’escriure, que tens molt a dir!
Josep Maria