Pare o assassí?
Josep M. Altés Riera | 1 març 2011“Un padre reconoce haber matado a sus mellizas en Italia.”
Impacta, oi? Normal…Com un pare pot arribar a fer això? Matar les seves pròpies filles per simple avorriment, en quina societat vivim avui en dia? Jo estic indignada amb aquests casos.
La última notícia sobre el tema és una frase més impactant inclús que la primera: “No verás más a las niñas. No han sufrido, descansan en paz en un lugar seguro.” Que no han sofert? Això s’ho creurà ell, com us quedaríeu si fóssiu vosaltres la mare? Només pensar-hi…
En fi, vivim en una societat on el tema que més surt a les notícies del dia a dia és el d’assassinats, i el cas és que, per què? Per què devia matar un pare a les seves dos filles? Per què només hi ha assassinats en aquesta vida? Tanta ràbia ens tenim els humans entre nosaltres? No som capaços d’aguantar-nos-la i no pagar-ho contra els altres?
A l’aire deixo aquestes preguntes, perquè tots reflexionem ja d’una vegada i perquè la ràbia no ens cegui i no ens faci fer actes com aquests. Sé que només som uns adolescents però qui sap? Potser que més d’un ja tingués plans…
Judit
Judit,
Veig que la notícia t’ha impressionat (bon senyal: a vegades el bombardeig de desgràcies ens acaba insensibilitzant). Ignoro els detalls del cas, però el que expliques posa la pell de gallina.
L’escrit està força bé, encara que potser és massa pròxim a un discurs parlat. Quan parlem, tenim recursos de comunicació (el to de veu, els ulls, el gest…) que no existeixen en el discurs escrit. Es tracta de formes de comunicació diferents, que cal tractar de forma diferent.
Que passis una bona setmana blanca.
Josep Maria