La rutina
Josep M. Altés Riera | 8 febrer 2011
Sona el despertador, obro els ulls i paro l’aparell. Miro l’hora que marca el mòbil i són les 7:00 h del matí. La veritat és que m’entren moltes ganes de quedar-me al llit descansant. Però així és la rutina.
El dia que més em costa llevar-me és el dissabte perquè ho he de fer a les 7:00 h del matí per agafar l’autobús a les 8:15 h i marxar cap a Barcelona. “Si faig això, és perquè ho he triat”, em dic moltes vegades. Hi ha gent que entre setmana fa els extraescolars i es cansa molt durant la setmana. Jo a l’institut ja em canso molt i, per això, quan arriba el dissabte i em llevo tan aviat per anar a ballar, em costa moltíssim. Però si ho faig, és perquè m’agrada molt.
Tot el que t’agrada costa un esforç, sigui més petit o més gran.
Laura
Laura,
Realment tens tota la raó del món en el que dius a la frase final! Per cert,no sabia que et dediquessis a ballar. Deu ser fantàstic, sens dubte (i cansat, com dius molt bé).
L’escrit és directe, clar i senzill. Està molt bé.
No deixis d’escriure, eh?
Josep Maria
moltes gràcices ! la veritat és que m’encanta ballar, però si que és cansat, però m’ho passo pipa !!