Propòsits de la vida
Josep M. Altés Riera | 19 gener 2011Aquest primer mes de l’any m’ha fet pensar en moltes coses…
En quan van sonar les dotze campanades, vaig començar a fer-me propòsits per aquest any nou.
Un 2011 en el que la meva vida canviarà en alguns aspectes com per exemple, els estudis, relacions familiars, conflictes escolars…
En els estudis he començat malament i no he assolit els objectius del primer trimestre. El que passa és que jo tinc un problema, cada any dic que els meus resultats escolars milloraran, que m’esforçaré. Però ja estic fart de parlar i parlar i no complir-ho, perquè així m’enganyo a mi mateix.
Aquest cop em comprometo a fer-ho, no solament per fer els pares contents, sinó perquè em senti orgullós amb mi mateix.
Com a conseqüència d’aquests aspectes, a casa hi ha una mala relació amb els meus pares i no vull que les notes comporti perdre la confiança am ells.
L’últim propòsit que vull complir és: No tenir conflictes escolars, m’agradaria tenir un comportament més correcte a escola, no vull haver de visitar cada dos per tres el despatx de la directora…
Finalment espero complir aquests objectius ja que a través d’això la meva vida pot millorar molt i entre tot faria que els meus pares estiguessin orgullosos de mi……….
David
David, és un bon escrit de propòsits. Diuen que no n’hi ha prou, però és important tenir objectius a curt i a llarg termini.
L’escrit peca d’un esmicolament excessiu, ja que les idees no estan lligades entre si. Fixa’t que al text hi ha vuit paràgrafs. Això voldria dir vuit temes diferents (i no és el cas). Alguns d’ells són paràgrafs-frase o poca cosa més.
En un escrit d’aquestes dimensions s’escauen uns quatre paràgrafs a tot estirar. Per què no proves de refer el mateix escrit en tan sols quatre paràgrafs com a molt? (i no és només una qüestió d’enganxar paràgrafs: cal revisar tot l’escrit).
Espero notícies teves. No defalleixis.
Josep Maria