LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera 10-11
  • rss
  • Inici
  • Pàgina d’exemple

Els bons propòsits

Josep M. Altés Riera | 12 gener 2011

Quan s’acaba l’any, és molt normal pensar en coses que esperes poder fer durant el següent, coses que encara no has aconseguit i nous propòsits. El començament d’un altre any et fa creure que és una nova oportunitat, com si tornessis a començar de nou. Inclòs pot semblar que les coses seran més fàcils. Però realment, no canvia res. Potser t’has proposat pujar les notes, i quan toca estudiar trobes que et costa igual, que seure i concentrar-se és tan difícil com ho era abans. Potser has decidit que aquest any faràs alguna activitat regularment, com ara anar a córrer o no estar-te tantes hores a l’ordinador, o qualsevol altra cosa. Comences amb la il·lusió de millorar i durant unes setmanes ho aconsegueixes, però al final no trigues a deixar-ho córrer i donar-te per vençut/da.

Jo m’he proposat coses cada any però gairebé totes han acabat igual o ni han començat. Per això aquest any ja ni havia pensat en els bons propòsits.

El cas és que m’he acabat adonant de que quan vols una cosa, no necessites esperar a cap fet especial perquè el més probable és que les coses no canviïn gaire. De fet, si vols canviar-les, ho has de fer tu i has de posar-hi molt d’esforç perquè sempre costen.

Crec que el cap d’any serveix per adonar-te de les coses que vols i pensar realment com ho faràs. Després, les ganes i l’esforç les hi has de posar tu.

Júlia

Categories
Futur, Júlia Xaubet, Propòsits
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« Pilota d’or Una significant resposta »

Una resposta a “Els bons propòsits”

  1. Josep M. Altés Riera ha dit:
    19 gener 2011 a les 18:24

    Júlia, ja em dispernsaràs el retard: se m’acumula la feina en tornar de vacances.
    M’ha interessat molt la teva reflexió entorn de les bones intencions de cap d’any. M’ha agradat, encara que hi he trobat una certa inconsistència entre el pessimisme del primer paràgraf (definitivament concretat al segon) i l’aire esperançador, molt més optimista, dels dos darrers. El missatge dels dos primers és “no val la pena fer-se grans propòsits, perquè tot acaba igual”, i, en canvi, el dels dos últims és “esforça’t i ho aconseguiràs”. No et sembla que no acaben de lligar? Hi falta alguna connexió.
    El redactat és força correcte, no paris d’escriure!
    Josep Maria

    Respon

Respon a Josep M. Altés Riera

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Administració

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

Cerca

Articles

Categories

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox