31, l’útima nit de l’any
Josep M. Altés Riera | 10 gener 2011Aquell divendres em vaig despertar dubtosa, perquè no sabia si sortiria després del sopar de cap d’any o no. Per sort, sí vaig sortir. Vaig anar a casa d’una amiga on havíem quedat totes, i com de costum hi vaig arribar tard… però com que les meves amigues m’estimen molt m’ho van perdonar.
Tot seguit, vam anar a una festa a Cabrils, amb perdó de l’expressió, una merda. Hi havien quatre pares borratxos amb la corbata de cinta al cap.
I per cert, una dona que ens va fer molta gracia, que tot i que els altaveus estaven al màxim i que estava ben a prop de l’escenari, s’adormia, al·lucinant, però cert.
La festa no va estar molt bé, però millor va ser estar amb les meves amigues tota la nit xerrant, rient…
Amb tot això vull dir que encara que no fos especialment divertida la festa, l’important va ser la companyia, és a dir, que vaig estar amb les noies que més estimo i m’ho vaig passar molt bé, no va fer cap falta que la festa “molés parda”, com es diu ara, per que la nit fos perfecta.
Nabila.
Nabila, quina festa de fi d’any més curiosa, no? En fas una bona descripció.
El principi “Aquell divendres em vaig despertar dubtosa” resulta una mica estrany (potser per “dubtosa”, que no existeix) i potser podries escriure directament que “Aquell divendres no sabia si sortiria després del sopar de cap d’any” (no cal el “o no”). En general, clar i directe. M’ha agradat.
Fins al proper escrit. No paris.
Josep Maria