“Sense voler”?
Josep M. Altés Riera | 21 desembre 2010Fa un parell de setmanes, vaig llegir a “www.lavanguardia.es” una notícia que em va atreure, deia així: “Continental Airlines, condenada a pagar 200.000€ por la catástrofe del Concorde“. La notícia diu que Continental Airlines haurà de pagar 200.000€ de multa i 1 milió d’euros d’indemnització a Air France per l’accident de l’any 2000 a l’aeroport de París on van morir 113 persones. La causa de l’accident va ser una peça que va caure d’un avió de Continental i va rebentar un pneumàtic del Concorde, cosa que va provocar una fissura als dipòsits de combustible i els va inflamar.
En això no hi ha res d’estrany, és normal que hagin de pagar si són ells els responsables -encara que involuntàriament- del tràgic accident. Però el que em va cridar més l’atenció, va ser una cosa que hi diu més endavant, que també van ser acusats i condemnats a presó els tècnics que van col·locar a l’avió de Continental la peça que més tard va caure.
Jo no soc jutge, però no crec que aquests tècnics es dediquin a col·locar peces mal cargolades als avions per diversió, així que em sembla a mi que no són pas culpables de l’accident i no haurien d’haver estat condemnats tot i que després els absolguessin. És possible que teòricament, seguint al peu de la lletra les lleis, siguin culpables, però, es pot culpar algú per una cosa que ha fet involuntàriament? I no només em refereixo en aquest cas, sinó en general.
P.S. Si voleu llegir la notícia aquest és l’enllaç:
Cristian
Cristian. Presentes un cas concret de la problemàtica general -tal com dius al final- dels límits de la responsabilitat individual. Francament interessant l’interrogant amb què tanques l’escrit. Som responsables del que no hem fet voluntàriament, i fins i tot conscientment? S’hi pot afegir un altre interrogant, és clar: és responsable de l’accident el conductor que no volia topar (ni tan sols era conscient del perill) però ha topat perquè s’ha despistat?
El redactat és molt correcte i resulta clar i entenedor, però he hagut de corregir unes quantes faltes d’aquelles que “detecta ” l’ordinador. Això vol dir que tu, com el conductor de l’exemple, també t’has despistat. N’ets responsable?
Bé, seguirem un altre dia. No paris d’escriure.
Josep Maria