Junts ho podríem aconseguir
Josep M. Altés Riera | 6 novembre 2010És veritat que la pobresa està en les nostres mans?
Jo diria que per a nosaltres no, però això no treu que no puguem ajudar a aquelles persones que més ho necessiten.
No cal viatjar gaire lluny per veure que no tothom té els mateixos diners; i que hi ha gent que necessita ajuda. És possible que no tothom vulgui donar els seus diners a complets desconeguts. Diners que ens ha costat el nostre esforç aconseguir. Però, és que la gent que es mor de fam a l’Àfrica no s’esforça? És que no té dret a millorar (ni que sigui una mica) les seves condicions de vida? Si tots aportéssim el nostre granet de sorra podríem acabar amb l’explotació infantil, l’esclavitud o evitar trobar-nos algun vagabund demanant almoina pel carrer. Però la societat consumista en la que vivim d’alguna manera ens diu: ”guarda’t els diners i no els donis al primer que trobis”. I això no ajuda a ser més caritatiu. I per això nosaltres hauríem de fer un petit esforç per intentar-ho.
En fi, si cadascú mirés una mica més pels demés i no només per un mateix, la societat en que vivim podria anar a millor.
Andrea
Andrea,
Important reflexió entorn de les desigualtats i de la nostra responsabilitat. No es pot enllestir el tema en poques ratlles, però és un bon començament.
A la primera frase sembla que hi falta alguna cosa: “És veritat que la pobresa està en les nostres mans?” (resoldre, combatre la pobresa?). I, en canvi es pot prescindir del “és veritat”. Fixa’t: “Està en les nostres mans combatre la pobresa?” (no et sembla més clar i directe?)
La segona frase (“Jo diria que per a nosaltres no, però això no treu que no puguem ajudar a aquelles persones que més ho necessiten”) resulta massa confusa, i segur que pots inventar un redactat que digui exactament el que vols dir. D’altra banda, cal un paràgraf a part?
Ho deixem aquí. No paris d’escriure!
Josep Maria