LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera 10-11
  • rss
  • Inici
  • Pàgina d’exemple

Aprendre a decidir

Josep M. Altés Riera | 10 octubre 2010

Ja fa temps que ho estic pensant. Però que és el que vull de debò? De què vull treballar? A què em vull dedicar?

Aquest any hem hagut d’escollir quin itinerari volíem fer, per començar a enfocar més les nostres vides en el que volem estudiar. Però i si no ho tens clar, què has de fer? Jo vaig escollir l’itinerari humanístic-social, ja que les lletres m’agradaven. Però com que no estava segura, vaig demanar consell als meus pares. Ells hem van dir que havia d’escollir el que més m’agradés, que a tot arreu hi hauria alguna assignatura que no m’agradaria. Però no em va servir de gaire el que em van dir perquè no sabia què volia. Llavors vaig demanar l’opinió dels meus pares i la meva mare em va dir que ella faria el humanístic, ja que a ella li agraden les lletres. EL meu pare em va dir tot el contrari, que ell escolliria el científic, ja que a ell li agraden els números. Tot això encara em va confondre més. Llavors preguntant a professors i a amics, em van dir que el científic era el que tenia més sortides i que si més endavant volia fer el batxillerat científic i ara continuava amb el 4rt humanístic hauria perdut aquest any.

Al final, vaig demanar que em canviessin al científic, ja que tampoc em desagradava.

Crec que som massa joves per decidir ja el nostre futur, i més jo que sóc bastant indecisa i encara no sé el que vull, però si no, quan ho hauríem de fer?

Estefi

Categories
Decisions, Educació, Estefania Massons, Futur
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« Espants enganyosos La Bleda »

Una resposta a “Aprendre a decidir”

  1. Josep M. Altés Riera ha dit:
    10 octubre 2010 a les 20:36

    Estefi, t’ocupes d’un tema interessant i important: ¿com puc estar segur que les meves decisions són encertades?. No és una pregunta exclusiva de l’adolescència sinó que t’acompanya tota la vida. Per això és important pensar-hi.
    Pel que fa a l’estructura del text, es nota un cert desequilibri en els paràgrafs: tres de molt curtets i un de molt llarg. També hi ha una mica d’embolic, perquè sembla que hi hagi dues consultes als pares (primer demanes consell i tot seguit demanes l’opinió). En aquest punt el text resulta confús, no trobes?
    Segueix escrivint, d’acord?
    Josep Maria

    Respon

Respon a Josep M. Altés Riera

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Administració

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

Cerca

Articles

Categories

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox