Atura’t i tanca els ulls
Josep M. Altés Riera | 5 octubre 2010“Voleu relaxar-vos i parar un moment!” és el que em passa pel cap quan veig la gent. La veritat és que jo sóc una d’aquelles persones, no paro, sempre tinc coses a fer. No hi ha dia que no vagi amb l’agenda amunt i avall organitzant-me per fer-ho tot.
Però la cosa canvia quan dic “ no puc més” em poso una cançó, m’estiro al terra (de parquet) i tanco els ulls. Molta gent pensaria “què fa aquesta estirada al terra?” Però estic seguríssima que canviarien d’opinió si ho provessin. No sabeu què agradable és estirar-se i escoltar una cançó tranquil·la. Ni Hip-hop, ni Metal, ni cançons comercials… ni tota aquesta música que t’estressa més quan l’escoltes.
El so del piano, la guitarra acústica, el saxo… I tu allà tirat, és el que et fan passar al món de la imaginació on els teus somnis es fan realitat. I desconnectes completament de tot, disfrutant del que t’agrada fer.
No vull dir que la gent s’estiri al mig del carrer, brut . Simplement m’agradaria que la gent es parés a pensar i que pogués disfrutar del que fa i del que els agrada. Que miressin per la finestra i diguessin “quin dia més maco que fa avui”.
La gent només pensen en les coses que els estressen i no gaudeixen del que hi ha al seu voltant. I sí, implicar-te en les teves obligacions és important, però fins a un cert punt, no deixis que el teu estrès et superi.
Laia
Jo també m’estiro al terra de l’habitació, poso musica i començo a reflexionar…
Jo també ho faig! Però a vegades sense música…
doncs suposu que ja som 4 🙂
Laia, m’ha agradat el teu escrit. Tant pel que dius com per com ho dius. Està molt ben construït, i això el fa entenedor i clar.
Posats a buscar-li “defectes”, em sembla que el tercer paràgraf (paràgraf -frase, que cal evitar) s’hauria d’unir al segon. També, que als dos darrers paràgrafs et refereixes a “la gent”, i és una expressió impersonal que a vegades connota un cert menyspreu. Fixa’t que si dius “No vull dir que els haguem d’estirar al mig del carrer”, en lloc de “No vull dir que la gent s’estiri al mig del carrer”, la cosa canvia. El mateix passa si en lloc de “La gent només pensen” (hauria de ser “pensa”) diem “Sovint només pensem…” Què tal?
Bé, segueix escrivint, que tens molt a dir. No et tallis!
Josep Maria