El valor del que tenim
Josep M. Altés Riera | 30 setembre 2010No hi ha dia que no em queixi per alguna cosa. Si un dia no em queixo pel que toca per sopar, ho faig perquè no em deixen sortir. El cas és que mai en tinc prou, sempre hi ha quelcom que trobo que falta. Quan em queixo no m’aturo mai a pensar en el que tinc, no ho sé valorar.
Per fer-ho m’haig de posar a escriure un escrit com aquest. És aleshores quan m’adono que visc en una societat privilegiada. Tinc una bona educació, disposo de sanitat pública, tinc un sostre per dormir, cada dia tinc tres àpats esperant-me a taula, etc. El cas és que tinc tot el necessari per viure i més. A tot això se li ha d’afegir la despreocupació amb la que visc, ja que els pares s’encarreguen de tot, jo només em limito a estudiar i ajudar en algunes coses de la casa.
No tothom pot dir que té tot això. Hi ha gent que viu en pèssimes condicions, i no es queixen. Simplement es limiten a lluitar pel que necessiten per sobreviure. Aquest és el tipus de gent que realment valora el que té. I després d’aquesta reflexió que en poques ocasions faig em pregunto: ho haig de perdre tot per veure el que tinc?
Laura
Estic totalment d’acord!
si estiguesim el facebook et diria M’agrada (:
M’agrada!
Laura, bona pregunta per acabar la teva reflexió. Obre tot un món d’interrogants -gens fàcils de resoldre- entorn de la nostra manera de viure. No deixis de pensar-hi: és aquesta la forma de vida que em convé? la que convé a la humanitat?
No deixis d’escriure.
Josep Maria