LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera 10-11
  • rss
  • Inici
  • Pàgina d’exemple

És diumenge i anem al futbol

Josep M. Altés Riera | 28 setembre 2010

Cada quinze dies el diumenge per la tarda amb la família compartim una afició. Anem a veure jugar el nostre equip, i l’animem passi el que passi. Blanc i blau són els nostres colors i guanyant o perdent quasi sempre hem de patir.

Molts cops em pregunten que perquè sóc d’aquest equip. Jo explico que és un sentiment que es passa de pares a fills, com el meu avi li va passar al meu pare.

No hem d’oblidar que només és un esport. Cadascú és d’un equip i cada equip té uns colors. Més fàcil em seria pujar-me al carro de l’equip guanyador, però aquests són els colors que jo sento. El futbol ens porta moments d’emoció, en el moment que el nostre equip marca un gol. Són minuts d’alegria. Però jo hem quedo amb el minut 21 quan tot l’estadi aplaudim en record d’un jove jugador que es va morir i que duia el número 21 a la samarreta.

Ariadna Colom

Categories
Ariadna Colom, Família, Futbol
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« No importa on, sinó amb qui L’A i el B »

2 respostes a “És diumenge i anem al futbol”

  1. Josep M. Altés Riera ha dit:
    28 setembre 2010 a les 23:31

    Ariadna. Clar, entenedor, senzill. M’ha agradat. No deixis d’escriure.

    Respon
  2. claracordova ha dit:
    29 setembre 2010 a les 15:54

    Molt macu el moment Jarque. Jo tambè sento aquests colors

    Respon

Respon a claracordova

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Administració

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

Cerca

Articles

Categories

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox