L’alegria d’estar viu, encara que no sigui estiu
Josep M. Altés Riera | 20 setembre 2010Riing-Riing…
Carai, si que n’és de pesat aquest despertador. Em desperta cada dia de dilluns a divendres a les set del matí.
Mira què, abans d’aixecar-me reviso uns quants cops l’hora, però al final m’acabo despertant.
El pitjor no és solament fer l’esforç de llevar-te, sinó que també has de fer deures i estudiar quasi cada dia. I almenys a mi, si agafar el llibre em suposa un gran esforç, ja ni t’explico començar a llegir-lo.
He arribat a la conclusió, que no tinc força de voluntat. Com cada any, em dic a mi mateix que aquest curs serà diferent, que estudiaré més i faré els deures abans. Però a l’hora de la veritat mai ho faig i ho reconec. És agafar el llibre i em comencen a donar marejos, veig borrós…
Però no em queda una altra que acabar-ho fent. El primer dia que els alumnes entrem al institut ja estem desitjant que sigui estiu, i tornar a fer vacances. Però queden molts mesos encara i haurem d’aprovar si no volem repetir. I la vida continua…
Jaume
Jaume, m’ha agradat. Senzill, precís i clar. Potser es pot revisar l’estructura de paràgrafs: els dos primers són frases-paràgraf: es pot evitar? No deixis d’escriure, d’acord?
Sí Josep, no sé que passa si és el meu ordinador però a l’hora de copiar i enganxar el meu text per enviar, s’em separa tot i si ho ajunto es fa la lletra més petita i això és un gran problema. Amb la 2ª redacció m’ha passat el mateix.