Pocahontas
| 12 desembre 2011L’altre dia estava estirada al sofà, em cobria una manta dels peus a la cintura i la veritat és que s’hi estava realment bé. La tele estava engegada, i no feien res del meu interès. Llavors va ser quan vaig trobar un canal on acabaven de posar una pel·lícula: “Pocahontas” .
La meva mare em va explicar, que quan era petita, deuria tenir uns quatre o cinc anys, em passava els dies davant de la tele mirant “Pocahontas”. Quan s’acabava, cridava als meus pares perquè me la tornessin a posar, i així podia estar-m’hi hores!
La pel·lícula tracta sobre l’amor entre una noia indígena que vivia a Amèrica, i un conquistador anglès explorador del nou món. La història de Pocahontas, simplement m’encantava, perquè ella li demostra a un estrany que es poden estimar malgrat l’opinió dels altres i les seves diferències.
Aquella tarda al sofà vaig gaudir mirant-la altre cop, i encara recordava tots els moments que transcorrien, inclús la lletra d’alguna cançó. I altre cop em va tornar a encantar.
Paula
Paula, una història nostàlgica i tendra, no la de Pocahontas sinó la teva recordant “vells temps”. En general està molt ben explicada. He hagut de corregir un munt d’espais que tu, tossudament, has anat posant abans de cada signe de puntuació: punts, comes, dos punts… Recorda MAI ESPAI ABANS d’un signe de puntuació, SEMPRE DESPRÉS!
M’ha agradat. Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria