LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’Anna Pinero, dinamitzadora de Xtec, ens comunica que el nostre bloc ha estat triat com a Bloc destacat. Aquestes són les seves paraules:

Benvolguts/benvolgudes,
Ens plau comunicar-vos que hem triat el vostre bloc, com a Bloc Destacat de la Setmana de l’espai de XTEC Blocs.
Apareixerà com a Bloc destacat, des d’avui, dia 24 de febrer, fins al proper 6 de març.
Us felicitem per la feina que esteu realitzant per millorar l’expressió escrita dels alumnes. Desitgem que el Bloc creixi i sigui model per a altres centres educatius.
Salutacions cordials

Anna Piñero
Dinamitzadora de XTEC Blocs
Departament d’Ensenyament
Generalitat de Catalunya

Agraïm aquest reconeixement de la feina col·lectiva, que ens encoratja a seguir millorant el bloc.

Moltes felicitats a tots per la vostra tasca!

Josep Maria

¡Por fin! ¡Aleluya! Se terminó la semana más estresante de mi vida. Mañana es viernes y se celebra Carnaval y después ¡Semana Blanca!. Buff… Pensaba que explotaría. Entre los exámenes, los deberes y el disfraz para Carnaval no tenía nada de tiempo. Que si estudia, que si repasa, que si prepárate esto, que si haz lo otro… Además tenía que escribir. Y claro que me gusta, pero… Escribir algo decente cuesta. Qué frustración. Si pudiera parar el tiempo, sería la persona más feliz de este mundo.

He estado toda la semana estudiando para los exámenes que he hecho hoy. La cabeza me daba vueltas. Solo descansé el martes porque tenía que prepararme el disfraz. Ayer ya estaba harta de todo y solamente tenía ganas de hacer el vago, pero no podía porque tenía que repasar, repasar y volver a repasar. Ahora mismo me encuentro como en una nube. No soportaba llevar la carga de dos exámenes difíciles toda la semana. Justo al hacerlos, sentía que una inmensa paz me invadía por dentro. Y no exagero. En fin… Menos mal que tenemos una semana de fiesta para desconectar y disfrutar del tiempo libre. Yo, al menos, la pienso aprovechar.

Arantxa.

Ja queda poc perquè arribi setmana blanca. Una setmana que estrenem aquest mateix any, però que possiblement sigui la primera i l’última vegada que la fem. Però la meva intenció no és parlar d’això.
Fa uns dies, mentre feia els deures, em vaig posar a mirar l’agenda: quant de temps portem de curs, quant queda, quant és setmana santa, els ponts i festes que hi ha, etc. I em vaig adonar de que portàvem sis setmanes de cole deprés de les vacances de nadal. I a mí m’havien semblat unes tres setmanes.

Segurament sóc jo, però tinc la sensació de que fa res era nadal, i en realitat queden només dos dies per setmana blanca. Han passat ja unes vuit setmanes des de nadal, però jo recordo les vacances de nadal com si fóssin ahir. I és que aquestes vuit setmanes m’han passat molt ràpides.

Diuen que quan et passa el temps ràpid és perquè t’ho estàs passant bé, i que si et passa el temps lent és perquè t’ho estàs passant malament. La veritat és que tampoc m’ho he passat tan bé, però igualment m’ha passat el temps volant. I tot i que no sé per què tinc aquesta sensació, prefereixo que el temps em passi ràpid i no lent.

Així doncs, espero que em segueixi passant el temps ràpid fins que arribi final de curs, però sense deixar de gaudir dels bons moments.

David

Aquest divendres 25 és l’última festa de Batxillerats que faran a SHE, ja que aquest mateix dissabte tanquen. He passat uns dies pensant si vull anar-hi o no, finalment he decidit que sí.

Hi ha raons que em feien no anar-hi. La primera és la música, i la segona és el preu. Trobo que pagar quinze euros per sis hores que dura la festa (de les dotze de la nit a les sis del matí) és massa, però sempre hi ha esperances de que valgui la pena haver-me gastat els diners.

Una de les raons que em va impulsar a anar-hi és que és l’última que faran i és l’única oportunitat d’anar-hi que tinc. Una altra és que em ve de gust anar de festa, tot i que no m’agrada gens la música house que posen allà. L’última cosa, i més important, és perquè hi van totes les meves amigues. Per a mi, passar hores amb elles és el mes valuós del mon. El temps al seu costat ‘vale oro’ i no el canvio per res.

Mercè

Per fi! Ja només queda una setmana abans de la Setmana Blanca. Des que vam començar el segon trimestre estic esperant que arribi. Tinc moltes ganes de poder tenir una setmana lliure d’estrès, sense obligacions.

Abans de que arribi aquesta setmana de vacances, n’ha de passar una altra. Serà una setmana dura, estressant. Haig d’estudiar per tres exàmens i no sé d’on trauré el temps. Només espero que passi ràpida i que no me’n hagi adonat i ja sigui divendres.

Un cop hagi passat aquesta setmana, ja podré gaudir de les vacances. Serà una setmana per relaxar-me i despreocupar-me de tot. Amb una mica de sort, pujaré a esquiar uns quants dies. La resta, els passaré per aquí a Cabrils. Espero gaudir d’aquestes vacances al màxim!

Laura

Ja fa bastants mesos que es parla de la famosa “Ley Sinde”, la llei que pretén acabar amb les webs de descàrregues il·legals. Però el que en realitat, es vol evitar, és que hi hagi pàgines web que guanyin diners penjant a la xarxa còpies pirata de pel·lícules, sèries de televisió, cançons o altres tipus d’arxius i no que els internautes no paguin per aquests arxius, cosa que de fet, -encara que pràcticament inevitable- també és un problema.

Jo comprenc que vulguin aturar-ho, però, personalment, no ho aprovo: és veritat que rodar una pel·lícula o gravar un disc val molts diners, i si no se’n venguessin còpies, ningú ho faria. Però la realitat és que els DVDs i els CDs no són l’única font d’ingressos, també hi ha les projeccions al cinema i els concerts, que suposen, si no la majoria, almenys una gran part dels beneficis que s’obtenen. I per si encara faltessin diners, sempre hi haurà algú que preferira comprar el disc a descarregar-lo d’Internet, per tant, continua sent un negoci rentable.

Respecte al problema de que hi hagi gent que guanyi diners aprofitant esforç aliè, lamentablement s’hi pot fer poc sense “tallar el rollo” als internautes, que no és la intenció, a part de que provocaria moltes queixes i protestes.

Així que aquest és el dilema: tancar totes les webs de descarregues il·legals, amb el qual tots els usuaris d’Internet estarien descontents; o no fer-ho i permetre que segueixi havent gent que guanyi diners aprofitant-se dels altres.

Cristian

El cop que he viatjat més lluny de Catalunya ha sigut aquest estiu, vaig anar a Grècia. Les vacances consistien en agafar un vaixell a Atenes i fer un creuer pel mar Adriàtic durant 7 dies, cada un d’aquests en un lloc diferent. Vam passar per Santorini, Mykonos, Rodes, Creta, Corfú, Duvrovnik(Croàcia) i Venècia (Itàlia). Els vàrem visitar en aquest ordre.

Veure tots aquests llocs em va agradar bastant, però el gran record que guardo del viatge és la gent que hi vaig conèixer. La primera nit, vaig sortir a veure si feia algun amic i vaig coincidir amb uns mallorquins. Però cada nit érem més joves els que ens ajuntàvem, hi havia madrilenys, andalusos, catalans, i fins i tot del País Basc. Entre tots vam crear un ambient immillorable on era molt fàcil relacionar-nos. Cada nit hi havia festa i suposo que és per això que vam encaixar tan bé.

Recordo perfectament que la setmana que vam triar amb els pares per marxar, era la setmana de la copa del món de futbol i estava ple “d’espanyolitos” animant el seu equip, cosa que no em significava cap problema, però mai havia vist tantes banderes i samarretes d’Espanya juntes. Realment em va impactar, perquè mai m’he sentit espanyol.

Pol

En despertar-me, he sentit com les gotes de la pluja xocaven contra les teules de sota la finestra de la meva habitació. En aquell moment m’han entrat ganes de continuar dormit. M’encanta sentir com plou des del llit; és una sensació molt relaxant.

M’agrada que plogui; però només els dies que em puc quedar a casa, estirada el llit, llegint, mirant la televisió o mirant una pel·lícula amb les persones que estimo. Si he de sortir al carrer per anar a l’escola o a qualsevol altre lloc, preferiria que no plogués, ja que després, acabo mullada i tinc més fred del que acostumo a tenir normalment. No m’agrada gens la humitat que acompanya sempre a la pluja, em fa tenir una sensació de fred, son, malestar i ganes d’estar a casa tapada amb una manta i estirada el sofà.

Avui és diumenge, un dia d’aquests que plou i em puc quedar a casa amb la meva manta verda, tapada fins el coll. Espero que demà ja no plogui i faci un dia realment bonic.

Marta

Aquesta nit, no ha sigut una de les millors de la meva vida ja que el mal de coll m’ha provocat que m’aixequés diverses vegades. Quant m’he aixecat per últim cop, ja eren les 11 del matí i he decidit no tornar al llit. He despertat a un amic que s’havia quedat a dormir i ens hem posat a mirar la tele. Al cap d’una estona ell ha marxat i m’ha deixat sol i avorrit, fins que he pensat en trucar un altre amic per fer alguna cosa durant el matí. Quan l’he trucat m’ha dit que no tenia ganes de fer res però que més tard aniria al gimnàs. Aleshores, m’he connectat al ordinador i un amic m’ha dit d’anar a donar una volta.

He agafat la meva gossa i l’he anat a buscar a casa. Ens hem ficat per un camí de sorra que no tenia sortida i hem hagut de recular. Quan estàvem apunt de sortir del carrer ens hem distret amb un cotxe i al no mirar al terra el meu amic ha trepitjat una merda acabada de fer. Se li ha quedat tota la bamba i part del pantaló embrutada i hem hagut d’anar a casa seva a que es canvies. Quan ha acabat, ens hem tornat a ficar per un altre camí de sorra ja que no passen cotxes i puc deixar a la gossa deslligada. Estàvem caminant pel camí i, de sobte, el meu amic s’ha quedat tot sorprès i m’ha cridat: – Marc mira!- En girar-me, m’he quedat parat perquè he vist un ase plantat allà davant i mirant-nos sense moure els ulls ni el cap. En passar per el seu costat ens ha continuat mirant però no ens ha fet res. Hem continuat pujant, i en un moment ja estàvem a dalt de tot. El camí que continuava estava asfaltat i per tant passaven cotxes i ens hem decantat per tornar a baixar però ara per l’altre costat de la muntanya. Cada cop que baixàvem més ell m’anava dient que per aquest camí s’anava a un altre lloc, però jo li negava tota l’estona encara que sabia que ell tenia raó. Tenia ganes de portar-li una mica la contrària. Efectivament, tenia ell raó ja que hem anat a parar a una urbanització bastant apartada d’on vivim nosaltres.

Ha donat la casualitat que el seu pare vivia per allà el costat i l’hem anat a saludar. M’ha ensenyat la casa i amb un parell de minuts hem marxat perquè tenia a la meva gossa lligada a un pal i no la podíem entrar a casa. Hem continuat baixant fins arribar a casa seva on ell ha entrat cap a dins i jo he anat cap a la meva.

Marc