MÚSICA A L'ESCOLA LLUÇANÈS

A mitjans del segle passat una revolució musical va fer que es canviessin molts hàbits a l’hora d’escoltar música, de ballar-la o simplement d’entendre-la. El primer de tots aquests grans canvis va ser degut a un xicot molt jove que amb el temps es convertiria en tot un mite, Elvis Presley. Després va arribar un quartet sorgit de Liverpool, els Beatles, i també els seus rivals històrics, els Rolling Stones. A part, també creixia en molts indrets un moviment de protesta en contra de la guerra, bàsicament la del Vietnam, i començaven a manifestar-se els grups pacifistes. Entre aquesta gent va triomfar Bob Dylan, que juntament amb Joan Baez van convertir-se en símbols de tota una generació.

El nom de rock and roll que avui utilitzem tant vam saber que havia aparegut cap a començaments de la dècada dels cinquanta del segle passat quan un locutor nordamericà, Alan Freed, l’havia fet servir en un programa de ràdio on posava música d’aquella qualificada d’arrel negra que començava a agradar a la joventut blanca, en uns moments que els conflictes racials estaven a l’ordre del dia. També vam esbrinar que en els inicis Elvis Presley barrejava els blues, més aviat música negra, amb el ritme del country per acabar donant un tipus de repertori que va embogir als més joves.
En aquest segon trimestre, l’alumnat de cicle superior hem treballat tots aquests grups i solistes, hem investigat aspectes de la seva vida, les seves influències musicals, la trajectòria, la discografia i també el què en queda avui. Hem escoltat les cançons, hem mirat vídeos i també hem après alguns temes emblemàtics com Escolta-ho en el vent de Bob Dylan o Help dels Beatles.

Ens va sorprendre saber que a l’Elvis Presley només el gravessin de cintura en amunt perquè els moviments que feia es consideraven de mal gust i en canvi ara tothom ho troba normal. També ens va agradar conèixer com va ser la creació del grup dels Beatles i molt les seves cançons i ens van desconcertar una mica les extravagàncies dels Rolling Stones. De Bob Dylan vam entendre la seva lluita per la pau amb la importància moltes vegades de les lletres. Vam descobrir que algunes melodies de pel•lícules, d’anuncis, o temes que s’interpreten avui són d’aquell temps, i en canvi encara ens continuen agradant. Perquè la bona música, vingui d’on vingui, mai passa de moda.

Com cada any, quan arriben aquestes dates, a l’escola ens preparem per la festa major. Des dels més petits, de 3 anys, fins als de sisè, tots els alumnes participen en un taller per conèixer millor la Trencadansa. Per cicles, durant aquesta setmana han vist com es ballava, en viu, amb la participació d’una mestra i el conserge, i a més han après alguns dels passos i moviments, cada curs adaptant-ho al seu nivell. El resultat ha estat molt satisfactori i hem pogut copsar l’entusiasme que demostren, fent que així sentin aquesta dansa tan pradenca cada dia més pròpia. A part s’ha treballat amb fitxes, investigant alguns aspectes i remarcant les característiques més importants.

Per conèixer millor aquesta dansa tan arrelada al nostre poble i a les nostres tradicions, podeu llegir el següent document:

La Trencadansa

A continuació podeu gaudir del vídeo i de les fotografies d’un moment de la ballada amb els alumnes d’Educació Infantil:

Trencadansa from Escola Lluçanès on Vimeo.

A la classe de música de cinquè hem començat el curs treballant els sons i els sorolls i hem analitzat quines diferències hi trobàvem.

Ens hem adonat que, quan tenim sons uns darrera l’altre, podem fer una composició encara que només sigui rítmica.

Ens hem fixat que a començaments del s. XX hi havia compositors que utilitzaven diferents objectes per a produir experiències sonores.

Hem escoltat uns fragments de música del ballet Parade del compositor Erik Satie on aquest fa servir un bombo de loteria o una màquina d’escriure com si fossin instruments musicals.

També hem escoltat un fragment de Trens diferents, una composició de Steve Reich on s’escolten sorolls de trens i veus humanes que es van repetint, una repetició que és la característica de la música minimalista.

A part hem pogut veure un video: Stomp out loud, on una colla de nois ballen fent diferents ritmes només amb unes escombres.

Amb tots aquests exemples hem après a fer petits obstinats rítmics amb diverses varietats de timbres i després per grups s’han preparat diferents composicions amb objectes quotidians, una mostra de les quals us oferim en aquest video.

Percussió a l’Escola from Escola Lluçanès on Vimeo.

I s’hi afegeixen els alumnes de sisè:

Sons, sorolls i ritmes a sisè from Escola Lluçanès on Vimeo.

Danses del Lluçanès, danses tradicionals, txa-txa-txa, pop-rock…és una mostra del que hem treballat aquest curs en el taller de ball i danses que han fet els alumnes de cicle mitjà i cicle superior de l’escola. Per segon any i durant dues tardes hem preparat diferents exercicis rítmics per moure el cos, uns exercicis que ens han ajudat a trobar moviments a determinades melodies i que fins i tot han aconseguit que alguns nens i nenes s’animessin a improvisar. Partint del llenguatge de la dansa, s’han après diferents passos bàsics com el punteig, el galop, l’espolsada, el punt pla creuat i saltat, punta i taló… i diversos moviments i figures com el balanceig, la molla, els molinets, cercles, quadres i desplaçaments. També s’ha explicat el context de cadascun dels balls i danses, amb la projecció d’alguns videos i s’han realitzat exercicis escrits per a aprendre a esquematitzar aquests balls i danses. Continua llegint →

Aquest curs, a la festa de primavera, s’ha representat una versió de La cançó més bonica del món, un conte de Miquel Desclot, que en aquesta ocasió es va adaptar al Lluçanès. Es tracta de la història d’un rossinyol que, situat en un bosc de Lluçà, té el desig de superar-se i conèixer noves cançons per saber quina és la més bonica de totes. Per aquest motiu emprèn un recorregut per diferents pobles de la comarca i es va trobant diversos personatges que li interpreten una cançó.

Així coincideix amb una griva, un tord, un gall, una pastora, en Pere Gallerí, l’hereu Riera, el caçador Genís, un lladre, una noia, un soldat, un traginer i finalment el vent.
Aquesta insatisfacció que mostra el rossinyol amb ell mateix també la trobem nosaltres a vegades en la nostra vida, quan intentant superar-nos busquem a l’exterior allò que tenim a dins perquè no ens n’hem adonat.

Així a l’acabament, són molt aclaridores les paraules que ens proclama el vent : “La cançó més bonica del món no existeix. La cançó més bonica del món és cadascuna de les que has escoltat durant el teu viatge. No la busquis més. La cançó més bonica del món la tens a la teva memòria, amagada entre totes les que saps. (…) Sigues feliç i fes feliç als que t’escolten amb el que saps”.

La representació va permetre poder escoltar un interessant repertori de cançons tradicionals catalanes que es van interpretar per cursos o cicles i es va acabar amb una cantada conjunta de El rossinyol, també amb acompanyament de flautes i metal·lòfons per part dels alumnes de cicle superior. A més hi va haver dos balls que van ser L’hereu Riera i El ball de Sant Ferriol, que s’havien treballat als tallers de dansa. Cal esmentar a més que es va comptar amb la col·laboració del músic perafitenc Pep Cols, que va acompanyar amb el piano totes les peces.

Amb la interpretació d’aquest conte, des de l’àrea de música es van aprendre les diferents cançons a través de les melodies, els ritmes i els acompanyaments instrumentals. A la vegada els alumnes van poder analitzar els arguments d’aquestes i entendre algunes paraules i expressions que ja no són habituals actualment a la nostra llengua. A part van haver de memoritzar l’estructura i la lletra i treballar l’entonació, el fraseig i la interpretació conjunta, en uns exercicis molt enriquidors a diferents nivells.

Les cançons que vam poder escoltar van ser La pastoreta, La griva, el tord i el gall, El ball de Sant Ferriol, L’hereu Riera, Els tres tambors, En Pere Gallerí, El bon caçador, Cançó del lladre, La gata i el belitre i El rossinyol. D’aquestes, la versió de El bon caçador que es va escollir va ser la que s’interpreta habitualment a la Pedra Dreta de Lluçà el dilluns de la segona Pasqua mentre s’hi fa el Ball de Cinquagesma. Una interpretació que va estar il·lustrada amb fotografies de la coreografia d’aquest ball, de la mateixa manera que sortien projectades a l’escenari les imatges dels indrets lluçanencs per on passejava el rossinyol.

Aquest curs, amb motiu de la sortida per a veure l’espectacle “La volta al món amb vuitanta instruments”, els alumnes de cicle mitjà i cicle superior han treballat els instruments de percussió. Alguns ja eren molt coneguts, perquè són els que tenim a l’escola i utilitzem des dels tres anys, com el triangle, els pals, el pandero, la pandereta, la caixa xinesa, les xinxines, … Altres però els vam descobrir buscant informació i fent un recorregut pels diferents continents.
Primer de tot es va aprendre que els instruments de percussió poden classificar-se en membranòfons i idiòfons. Els primers el so es produeix quan es pica una membrana més o menys tibant, de pell o de materials elàstics i són per exemple el bombo, el pandero, el tambor… Els idiòfons produeixen el so amb el mateix cos de l’instrument i agrupen la resta entre els que hi ha el gong, les maraques, el triangle, el xilòfon… Continua llegint →

Aquests dies de Pasqua, concretament el diumenge i el dilluns, s’han tornat a ballar a Prats de Lluçanès els balls de bastons. Són un tipus de ball molt estès a tot Catalunya i que sol caracteritzar-se per un determinat vestuari i uns ritmes que es marquen amb el picament dels bastons. Solen ballar-lo un nombre parell de persones que colpegen els bastons amb els seus oponents i és un ball que requereix certa habilitat i força a més de tenir diferents posicions i figures que s’obtenen pels desplaçaments dels balladors.
A Prats està documentat que es ballen des de finals del s. XIX, que no vol dir que puguin ser molt anteriors. Des de llavors els havien ballat sempre nens petits, d’entre set i onze anys, i a partir dels anys vuitanta del segle passat s’hi van incorporar nenes. Actualment hi ha dues colles, els bastoners i els Estelladors.

Continua llegint →

La música és avui present en tot el nostre entorn i s’ha convertit en un producte més de consum. Moltes vegades ni l’escoltem perquè es tracta d’un so de fons habitual en molts dels espais que ens envolten. Ens acostumem a escoltar determinats tipus de músiques perquè són les que més sonen als grans mitjans de comunicació però no aprenem a triar segons uns criteris propis.
Des de fa temps molts educadors han remarcat la importància de la música dins el procés educatiu i alguns estudis demostren que una dedicació correcta a aquesta matèria contribueix a millorar el rendiment escolar en general. A l’escola fa anys que es va introduir l’estudi de la música com a matèria, dins l’anomenada Educació Artística, on també hi ha l’apartat de visual i plàstica. Continua llegint →

Benvinguts al nou bloc d’educació musical de l’escola Lluçanès.