Aquest curs, a la festa de primavera, s’ha representat una versió de La cançó més bonica del món, un conte de Miquel Desclot, que en aquesta ocasió es va adaptar al Lluçanès. Es tracta de la història d’un rossinyol que, situat en un bosc de Lluçà, té el desig de superar-se i conèixer noves cançons per saber quina és la més bonica de totes. Per aquest motiu emprèn un recorregut per diferents pobles de la comarca i es va trobant diversos personatges que li interpreten una cançó.
Així coincideix amb una griva, un tord, un gall, una pastora, en Pere Gallerí, l’hereu Riera, el caçador Genís, un lladre, una noia, un soldat, un traginer i finalment el vent.
Aquesta insatisfacció que mostra el rossinyol amb ell mateix també la trobem nosaltres a vegades en la nostra vida, quan intentant superar-nos busquem a l’exterior allò que tenim a dins perquè no ens n’hem adonat.
Així a l’acabament, són molt aclaridores les paraules que ens proclama el vent : “La cançó més bonica del món no existeix. La cançó més bonica del món és cadascuna de les que has escoltat durant el teu viatge. No la busquis més. La cançó més bonica del món la tens a la teva memòria, amagada entre totes les que saps. (…) Sigues feliç i fes feliç als que t’escolten amb el que saps”.
La representació va permetre poder escoltar un interessant repertori de cançons tradicionals catalanes que es van interpretar per cursos o cicles i es va acabar amb una cantada conjunta de El rossinyol, també amb acompanyament de flautes i metal·lòfons per part dels alumnes de cicle superior. A més hi va haver dos balls que van ser L’hereu Riera i El ball de Sant Ferriol, que s’havien treballat als tallers de dansa. Cal esmentar a més que es va comptar amb la col·laboració del músic perafitenc Pep Cols, que va acompanyar amb el piano totes les peces.
Amb la interpretació d’aquest conte, des de l’àrea de música es van aprendre les diferents cançons a través de les melodies, els ritmes i els acompanyaments instrumentals. A la vegada els alumnes van poder analitzar els arguments d’aquestes i entendre algunes paraules i expressions que ja no són habituals actualment a la nostra llengua. A part van haver de memoritzar l’estructura i la lletra i treballar l’entonació, el fraseig i la interpretació conjunta, en uns exercicis molt enriquidors a diferents nivells.
Les cançons que vam poder escoltar van ser La pastoreta, La griva, el tord i el gall, El ball de Sant Ferriol, L’hereu Riera, Els tres tambors, En Pere Gallerí, El bon caçador, Cançó del lladre, La gata i el belitre i El rossinyol. D’aquestes, la versió de El bon caçador que es va escollir va ser la que s’interpreta habitualment a la Pedra Dreta de Lluçà el dilluns de la segona Pasqua mentre s’hi fa el Ball de Cinquagesma. Una interpretació que va estar il·lustrada amb fotografies de la coreografia d’aquest ball, de la mateixa manera que sortien projectades a l’escenari les imatges dels indrets lluçanencs per on passejava el rossinyol.
