El període barroc transcorre aproximadament entre el 1600 i el 1750. En la primera d’aquestes dates neix l’òpera, un gènere molt important de l’època i al que s’hi dedicaran alguns dels grans compositors. De la música instrumental en sortiran noves formes com la sonata, la suite i el concert i de la vocal la cantata, l’oratori i la ja mencionada òpera. Igualment es posen les bases de l’actual orquestra simfònica, amb un predomini d’instruments de corda fregada.
La majoria de músics del barroc treballaven per als reis, cardenals, bisbes o instituticions religioses i a més venien les seves pròpies obres impreses. Eren grans intèrprets i solien dirigir les diferents funcions a les esglésies o palaus.
A diversos països europeus van sorgir compositors avui molt reconeguts, i entre aquests a Alemanya Johann Sebastian Bach, famós per les seves fugues per a orgue, sonates per a violí, suites per a orquestra, cantates, misses i passions. Del mateix país destaquen Telemann i Pachelbel i a Anglaterra Purcell i Haendel, autor aquest darrer de nombrosos oratoris (peces representades a l’estil de les òperes però amb temes religiosos). A Itàlia cal mencionar Monteverdi, Corelli, Scarlatti, Albinoni, i sobretot Vivaldi, i a França Lully, Charpentier, Couperin i Rameau.
CALENDARI
Meta