Al s. XIX apareixen els primers envelats, uns espais amplis destinats a ballar i on les parelles comencen a aprendre uns nous balls que arriben del continent europeu i més endavant de l’americà. Eren llocs on s’hi feien les revetlles, els balls de festa major o altres balls del cicle anual, i unes de les poques ocasions en què els joves podien relacionar-se essent així l’orígen de moltes parelles. Primerament va aparèixer el vals, un ball que com a novetat facilitava el contacte físic entre els homes i les dones, i que va motivar protestes entre certs sectors. Més endavant arribaran la masurca, la polca, el xotis, el pasdoble i l’americana, és a dir la forma ballable de l’havanera. Després de la primera guerra mundial és el torn de l’Amèrica del Nord, d’on procedeixen el foxtrot, el xarleston, el swing, el twist i el rock-and roll, mentre que de la zona del sud i del Carib ens arribarà el tango, la rumba, el txa-txa-txa i el bolero.
En aquests espais també s’hi establien jocs com els populars balls del fanalet, de rams, robat, de l’escombra… amb els que sovint es recaptaven diners per a pagar la festa i que a la vegada afavorien certs aparellaments. Tot aquest ampli repertori ha estat interpretat per formacions diverses, des de petites orquestrines a les grans orquestres de ball passant per les cobles o els anomenats grups de música lleugera. És habitual que moltes d’aquestes formacions comptin amb solistes de renom que canten i ballen i que puguin oferir un repertori molt variat, adaptable a les diferents localitats i també a les demandes del mateix públic.
L’estiu és una època de festes majors, sobretot al voltant del 15 d’agost, i són moltes les poblacions de Catalunya que s’engalanen per a celebrar activitats diverses on mai hi falten aquests balls de parella. Per això hem volgut acomiadar el menú musical d’aquest curs amb una mostra d’aquests ballables: un vals, un pasdoble, un txa-txa-txa, un tango i una americana.
CALENDARI
Meta