Als Estats Units, a la dècada dels seixanta del segle passat, un grup de joves descobria noves melodies partint de l’aportació dels immigrants europeus i els esclaus africans. Unes melodies passades pel sedàs de molts intèrprets que les anaven transformant i que havien fet sorgir un nou gènere que es va anomenar folk. Tots ells tenien a més en comú la denúncia a través de les cançons de les guerres, la segregació racial o la violència, motiu pel qual van ser qualificades com a cançons protesta. Alguns van començar a ser coneguts al festival de jazz de Newport, que el 1959 va incloure una secció dedicada al folk i on va actuar una joveníssima Joan Baez. A Nova York destacava la zona coneguda com a Greenwich Village on s’hi reunien molts joves i alguns músics, i on s’hi organitzaven trobades improvisades a la plaça o en els nombrosos clubs musicals del barri. Allà hi va actuar per primera vegada Bob Dylan, gran admirador de Woody Guthrie, probablement el precursor de tot aquest moviment. Guthrie havia triomfat a la dècada dels anys trenta i quaranta recorrent tot el país amb cançons que es van convertir en veritables himnes. Després el van seguir Pete Seeger, molt conegut entre altres temes per Què se n’ha fet d’aquelles flors? i Peter, Paul & Mary, que van gravar una cançó que els va facilitar Dylan: Escolta-ho en el vent, versionada arreu i convertida amb els anys en un crida a la llibertat i la pau. Tots ells participaven dels moviments pacifistes i estaven recolzats per una gran majoria de joves que encapçalaven el moviment hippie i que van revolucionar la societat del moment amb les seves propostes a diferents nivells. Aquest mes escoltarem alguns dels grans èxits d’aquella època, i a part de les ja citades Escolta-ho en el vent, o Què se n’ha fet d’aquelles flors, podrem recordar Puff el drac màgic en les veus de Peter, Paul&Mary, Donna, donna, interpretada per Joan Baez i Colors a càrrec de Donovan.
CALENDARI
Meta