Molts cantants al llarg de la seva trajectòria han optat per musicar poemes d’escriptors rellevants o si més no, d’escriptors que a ells els agradaven. Ha resultat així que alguns poemes són més coneguts per la versió que els ha fet determinat intèrpret que per l’autoria pròpiament dita. A part, alguns d’aquests intèrprets també s’han atrevit a escriure i les seves poesies podem dir que es troben a l’alçada dels millors escriptors. Es tracta d’un món on es retroalimenten uns als altres. A Catalunya entre els integrants de la Nova Cançó va ser molt habitual agafar poemes i musicar-los. Així Serrat, M. del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Núria Feliu, Rafel Subirachs… van col•laborar sovint amb els mateixos poetes. Resultat de tot això hi ha una llarga llista de cançons que han permès popularitzar entre altres textos de Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix, Miquel Costa i Llobera, Miquel Martí i Pol, Màrius Torres, Joan Vinyoli, Carles Riba, Josep Carner, Vicent Andrés Estellés … i un llarg etcètera. Avui també hi ha grups i cantants que continuen en aquesta tasca com és el cas d’Oliva trencada, Turnez&Sesé, Feliu Ventura, Gerard Quintana, Miquel Gil, Òscar Briz, Amansalva, Sílvia Pérez Cruz… apropant-nos a textos clàssics però també als de les darreres fornades d’escriptors com Marc Granell, Sílvia Amigó, Enric Casasses, Laia Noguera, Dolors Miquel o Àlex Susanna.
CALENDARI
Meta