A diferents llocs de Catalunya es ballen actualment diverses danses que podríem qualificar de cerimonials pel seu caràcter solemne. Són danses que formen part d’una festa representativa de la localitat com pot ser la festa major i que avui han esdevingut una manera més d’expressar la identitat local.
En els seus orígens eren danses reservades a un determinat sector de la societat o a un càrrec rellevant com podien ser els senyors, els batlles, els pabordes o els majorals i les seves parelles. Aquestes persones eren les que iniciaven el ball, amb un ritual d’obertura anomenat en alguns indrets treure ball, que una vegada finalitzat permetia convidar la resta a intervenir-hi. Es tracta d’una estructura que encara podem observar en algunes de les danses actuals, que moltes vegades acaben en un ball obert, convidant a participar el públic. Els balladors que ocupaven un càrrec sovint feien el traspàs de poders per mitjà d’algun objecte com un ciri, una almorratxa o un vano que lliuraven als que els rellevarien posteriorment a meitat de la dansa. A alguns llocs aquests objectes han estat substituïts per rams de flors o altres elements com és el cas d’Alpens o Sant Feliu Sasserra. A d’altres en canvi es mantenen com a Prats de Lluçanès o a La Gala de Campdevànol, on els capdansers són els únics que poden portar aquestes almorratxes que semblen tenir un significat diferent que el traspàs del càrrec encara que a vegades s’hi barregen els dos fets mencionats.
Segons alguns estudiosos el fet de ruixar les noies en determinats moments significaria el seu lliurament a les respectives parelles, ja que prèviament hauran ballat amb el capdanser o paborde. I aquesta acció tindria relació amb alguns costums feudals quan el senyor tenia dret sobre totes les noies del seu territori abans de cedir-les a la seva parella. Tot això són però diferents suposicions que no acaben d’aclarir uns orígens que sovint es volen fer massa reculats en el temps.
En tot el territori hi ha nombroses poblacions que han mantingut aquesta tipologia de danses amb diverses variants, algunes amb vestuari actualitzat, que solen ser les que mantenen el relleu de càrrecs, i altres amb indumentària d’èpoques anteriors, seleccionada segons criteris dels que s’encarreguen del seu manteniment. Aquest mes escoltarem part de tres danses cerimonials que es ballen al Lluçanès: la Trencadansa de Prats de Lluçanès, la Dansa Alpensina d’Alpens i el Treure ball de Sant Feliu Sasserra, a més d’unes altres dues molt característiques i reconegudes com el Ball de Pabordes de Sant Joan de les Abadesses i la Dansa de Castellterçol.
CALENDARI
Meta