A l’hora de fer dormir els més menuts de la casa, quina és la mare que no ho ha fet amb una cançó de bressol? A totes les cultures hi ha aquest tipus de cançons, unes melodies suaus, acollidores, relaxants... que tranquil•litzen els petits i que els fan tenir un son més agradable i profund. S’entonen a mitja veu, com un xiuxiueig, i mentre s’interpreten s’amanyaga la petita criatura que volem fer adormir. Són cançons amb poques paraules, a vegades impregnades de màgia, amb sonoritats repetitives o sense sentit explícit.
Entre les més reconegudes a nivell mundial hi ha la Cançó de bressol de Johannes Brahms, traduïda a molts idiomes i que ha estat interpretada per artistes ben diversos. Igualment els darrers anys grups de casa nostra com Els Pets n’han escrit de noves, mantenint-hi aquell encís somniador que les caracteritza.
Algunes d’aquestes cançons no tenen data ni autor conegut, s’han transmès oralment, i a Catalunya possiblement la més representativa sigui El noi de la mare, un tema que també s’interpreta per les festes nadalenques i que degut al seu ritme tan marcat és probable que es ballés a la missa de matines. I una de les millors definicions d’aquesta crec que la va aconseguir Josep M. de Sagarra en el seu Poema de Nadal, on entre altres coses ens diu : “Quina dona del meu país/amb un aire amorós i enyoradís,/vestida de sarja i esclop,/ però amb una veu volt clara,/va cantar per primer cop/la cançó del Noi de la Mare?/….Totes les dones amb fills a la falda,/totes les dones la saben de cor!…Quan ve Nadal, la cançó del miracle,/amb el pessebre de molsa i arboç,/ens fa pensar en unes ganes molt vives,/ens fa pensar en un desig de debò/de donar coses al Noi de la Mare,/coses que vinguin de dintre del cor…”