Es pot dibuixar la música? Algunes vegades sí que tot escoltant-la hem fet dibuixos en un paper, en una paret, al terra… I altres vegades també l’hem ballada. Ara però ens referim a un altre tipus de dibuix, el que tenim en ment mentre sona la música i que no queda reflectit en cap suport material.
Aquesta activitat la vam practicar a l’escola els alumnes de tres a vuit anys amb Lluís M. Bosch i Carolina Rius. Ells dos ens van presentar l’espectacle Música dibuixada, on sense fer servir llapis ni paper podíem fer volar la imaginació i ens ajudaven a estimular la creativitat de cadascú.
Partint de l’ofici de compositor se’ns va explicar quina era la feina habitual d’aquests a l’hora d’escriure música i vam interpretar junts la cançó Per què serveixen les vocals. Una peça que havíem treballat prèviament a classe i que és una de les que va compondre aquest músic que ens va visitar.
En la representació, la Mimí (Carolina Rius), que volia aprendre l’ofici de compositora, ens ajuda a dibuixar les diferents peces musicals amb gestos, a olorar colors, a escoltar el so i el silenci, en resum, a experimentar la música des de diferents perspectives. En vam treballar de diferents tipus i vam reflexionar amb les sensacions que ens podien donar: alegria, tristesa i molts més matisos que a vegades costen d’expressar. A través de diverses melodies vam saludar el sol, la lluna, vam olorar flors, vam fer ballar les fulles, el vent i la pluja. I vam entendre també la importància de saber escoltar, aquest acte que sovint ens passa desapercebut i que tan rellevant és amb la música com amb la resta de situacions quotidianes que vivim diàriament.
Us podeu acostar una mica més a aquesta bella experiència a través d’aquest vídeo elaborat per l’escola que combina les fotografies amb les imatges en moviment:
