Durant aquells tres primers anys de la meva estada a l’escola tenia el nom de Colegio Nacional Mixto Jose Antonio, l’única escola pública de Castellar i supermassificada. Vaig ser la professora de Matemàtiques i Ciències Naturals (més Religió o Música) i tutora d’una classe de sisè durant dos cursos. Estaven a l’actual edifici més vell de l’actual Sant Esteve. Hi havia 3 classes de sisè: 6ºA (els millors alumnes), 6ºB (alumnes amb problemes d’aprenentatges), 6ºC (alumnes amb problemes de comportament i aprenentatge) i 6ºD (alumnes repetidors de sisè, que podien tenir fins a 16 anys). A cada classe hi havia 35 alumnes com a mínim, menys a la dels repetidors. Mai vaig entendre aquesta manera de repartir els alumnes per les classes, però us puc assegurar que no l’oblidaré mai, era terrible! Ja imaginareu els del grup A, cada cop el ego més pujat; els del grup B, perquè esforçar-se si ja estem classificats?; els del grup C, demostrant la categoria que se’ls havia atorgat i els del grup D, que fins els 16 anys no tenien perquè marxar de l’escola i anaven esperant que passessin els anys. A més a més, la seva classe era un espai súper petit, on no es podien ni separar les taules, amb el problema que això suposava cada cop que algú havia de sortir.
El tercer curs vaig aconseguir ser tutora d’una classe de primer, també hi havia quatre classes i estaven a l’actual edifici dels grans. Aquest curs (1977-1978) vaig començar a gaudir fent de mestra.
 |
 |
 |