Category Archives: Temps era temps…

UNA MIRADA AL LLARG DEL TEMPS

La Revista B-124,  elaborada pel alumnes de totes les escoles de Castellar i Sant Llorenç, dedica el seu número 9 a les dones i oficis a Castellar del Vallès. Amb motiu del 75è. aniversari de l’escola, els nois i noies de sisè han volgut dedicar un homenatge-recordatori a qui va ser la primera directora de l’Emili Carles-Tolrà, la Carme Julià, i li han dedicat una entrevista fictícia a partir de la documentació recollida.

Felicitats a tot l’alumnat per la feina feta!

Si voleu llegir l’entrevista, cliqueu damunt la revista

LES PRIMERES COLÒNIES

El curs 1983-84 era el segon curs que estava a l’escola, feia primer. Jo venia d’una altra escola en la qual es feien colònies amb els nens i nenes de pàrvuls i cicle inicial. Ho vaig comentar amb les mestres de pàrvuls, la Pili i l’ Adelaida i també es van engrescar. Amb l’ajuda de l’auxiliar Pilar Falgueras, una mare, la Cristina Torras, i  la Paquita Espada, que feia de cuinera, cap a Santa Eulàlia de Riuprimer, a  la masia de la  Roca de Muntanyola vam marxar, amb unes 60 criatures, capses plenes de menjar, material i tot el  que calia i sobretot amb molta alegria i  il·lusió.

Les  aventures van ser de tots colors. La primera nit eren les 9 del vespre i encara no havíem acabat de fer les truites. Unes mestres ajudaven a la cuina, altres enfilades a les taules explicant contes, cantant i fent tot el que sabíem, perquè la canalla no s’adormís. Ho vam aconseguir i a les 11 de la nit tothom estava sopat i les criatures dormint, però encara ens quedava recollir i fregar tor el que havíem embrutat i deixar-ho tot apunt per l’endemà. La nit ràpida va passar i el sol va tornar a lluir. Nosaltre,s fresques com a roses, vam tornar a començar. D’aquelles colònies guardo molt bons records.

El curs següent  vam tornar a marxar 20 nens i nenes de pàrvuls de 5 anys, el Ferran i jo però amb la intendència coberta. L’estada va ser igual d’agradable però molt  més descansada.

Joana


RECORDS DEL 1975 AL 1978

Durant aquells tres primers anys de la meva estada a l’escola tenia el nom de Colegio Nacional Mixto Jose Antonio, l’única escola pública de Castellar i supermassificada.  Vaig ser la professora de Matemàtiques i Ciències Naturals (més Religió o Música) i tutora d’una classe de sisè durant dos cursos. Estaven a l’actual edifici més vell de l’actual Sant Esteve. Hi havia 3 classes de sisè: 6ºA (els millors alumnes), 6ºB (alumnes amb problemes d’aprenentatges), 6ºC (alumnes amb problemes de comportament i aprenentatge) i 6ºD (alumnes repetidors de sisè, que podien tenir fins a 16 anys).  A cada classe hi havia 35 alumnes com a mínim, menys a la dels repetidors. Mai vaig entendre aquesta manera de repartir els alumnes per les classes, però us puc assegurar que no l’oblidaré mai, era terrible! Ja imaginareu els del grup A, cada cop el ego més pujat; els del grup B, perquè esforçar-se si ja estem classificats?; els del grup C, demostrant la categoria que se’ls havia atorgat i els del grup D, que fins els 16 anys no tenien perquè marxar de l’escola i anaven esperant que passessin els anys. A més a més, la seva classe era un espai súper petit, on no es podien ni separar les taules, amb el problema que això suposava cada cop que algú havia de sortir.

El tercer curs vaig aconseguir ser tutora d’una classe de primer, també hi havia quatre classes i estaven a l’actual edifici dels grans. Aquest curs (1977-1978) vaig començar a gaudir fent de mestra.

Continue reading

LA VEU

El primer número de LA VEU va néixer el novembre de 1980, quan encara el centre tenia com a nom “Col.legi Nacional Mestre Pla”. Tenia com a principal objectiu ser el mitjà de comunicació  entre els diferents sectors que integraven la comunitat educativa on tothom i tot hi tenia cabuda, inclosos  personatges, temes  i successos d’interès externs al propi context escolar. En els seus inicis, LA VEU estava dirigida per alumnes de  Segona Etapa (7è i 8è d’EGB), alumnes amb 12, 13 i 14 anys.

Continue reading

“LOS PÁRVULOS YA TIENEN SEÑORITA”

He visitat el bloc del 75è aniversari de l’Emili Carles. Em sembla una idea genial  i com que suposo que la història la fem entre tots i a base de petites aportacions, jo també voldria dir la meva.

A principis del curs 72-73 la professora tutora de l’única aula de pàrvuls de “Las Escuelas Nacionales” va causar baixa maternal. Sembla ser que el Ministeri d’Educació no enviava substitut, potser pel fet que el parvulari no era obligatori. Era un problema deixar tants nens i nenes sense escola. L’única alternativa era repartir-los entre les demés aules, i així es va fer en principi, fins que l’Ajuntament va fer un pensament, llogar algú del poble per fer la substitució i ens van agafar a dues estudiants, jo hi aniria al matí i l’altra a la tarda. Així va començar la meva experiència en aquella escola.

Continue reading

FA 30 ANYS: TOTS JUNTS PER MILLORAR L’ESCOLA

Mirant fotos i recordant em trobo amb la que acompanya aquest escrit. Era principi del curs 1979-1980, fa 30 anys. Havia passat la Festa Major, ja hi havia tres escoles públiques a Castellar: la nostra (Mestre Pla, era el nom d’aquell moment); el Sant Esteve i el Bonavista. Aquesta última  l’estaven construint i les seves classes estaven distribuïdes al Sant Esteve, al Jardí d’Infants del Mestre Pla (actual Coral) i al Mestre Pla (actual Emili Carles-Tolrà).  El alumnes de les classes hi eren però els mestres trigaven molt en arribar. El MEC (Ministerio de Educación i Ciencia) era qui els havia d’anomenar (suposo que des de Madrid) i , a l’haver de nomenar els mestres per a tota Espanya, doncs no acabaven mai la feina. Així que, com diuen les pancartes, vam sortir al carrer (reconeixereu l’Avinguda Sant Esteve) tots units pares i mares, mestres i Ajuntament per reivindicar un dret universal: l’educació.  Recordo  també que al cap d’uns dies van arribar sis mestres i una mestra de Còrdova per ocupar les places vacants del Bonavista. Els del MEC no miraven el mapa i encara no es tenia en compte la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.

Pili Llaquet

JARDI D’INFANTS del MESTRE PLA

Vaig arribar a l’escola al setembre de l’any 1975, en aquell moment era la més joveneta, 21 anys.En aquest moment sóc quasi la més gran i la més antiga. He viscut els tres noms de l’Escola i per anar fent història m’agradaria recordar que l’actual Llar d’Infants, El Coral, es va crear l’any 1978 com a classes de nens i nenes de 2 i 3 anys del Mestre Pla. Així va funcionar durant 2 anys, amb dos mestres del Mestre Pla, la Maite Parejo i jo mateixa (Pili Llaquet) i dos auxiliars, la Rosa i l’Angels, pagades per l’Ajuntament. No oblido la gran col·laboració de l’Enric Falgueras i la Mª Carme Ventura que com a pares de la junta van participar activament en la creació d’aquesta llar d’infants.  Durant molts anys les dues famílies van formar part de la Junta de pares de la nostra escola.  Així doncs queda constància de quan va ser creada la primera  llar d’infants pública de Castellar i que, encara que gestionada de diferents maneres, encara és l’única. Esperem que per poc temps.

Pili Llaquet

La Maite, LÀngels, La Pili i la    a la Llar dInfants

La Maite, L'Àngels, La Pili i la Rosa a la Llar d'Infants

La Pili amb lalumnat de P3

La Pili amb l'alumnat de P3