Si voleu llegir les lletres de les caramelles del 75 aniversari, us deixem un enllaç. Apa, a entonar…!
Si voleu llegir les lletres de les caramelles del 75 aniversari, us deixem un enllaç. Apa, a entonar…!
Fa uns mesos va sorgir la possibilitat de crear i cantar caramelles per celebrar l’aniversari de l’escola. Alguns i algunes mestres van suggerir temes a en Lluís Coma que va començar a versionar cançons populars amb les idees rebudes. Com a resultat, aquest popurri de cançons estrenat en la cloenda de les Jornades i cantat per un cor de mestres, pares, mares i familiars amb molt bona voluntat. El nostre agraïment a tots ells i, en especial, a la dedicació i paciència d’en Lluís. Si vols tornar a escoltar aquesta actuació estelar, clica el play…
Avui l’escola s’ha vestit de festa i els vestíbuls i passadissos s’han omplert de color per mostrar la feina feta al llarg d’aquestes jornades. Nombroses famílies, ex-alumnes, ex-mestres i persones vinculades a l’escola ens han acompanyat aquesta tarda de divendres. I com a punt final de les Jornades, una cantada de cançons populars adaptades per l’ocasió per Lluís B. Coma.
Al llarg d’aquests 75 anys, als patis de l’Emili s’ha jugat a mil-i-un jocs. Aquest matí hem tingut l’oportunitat de jugar amb baldufes, xapes, hula hops, cromos de picar, xanques, nines de paper, bitllets catalanes, bales i a molts altres jocs que han fet disfrutar la canalla de totes les èpoques.
Final de les Jornades. I avui ho celebrem amb jocs, exposicions i festa grossa. Al matí, per agafar forces, hem tastat aquells esmorzars senzills però contundents que omplien d’energia els nostres grans (pa amb oli i sucre, pa amb llet consensada, amb mel, amb mantega, oli amb xocolata o vi i sucre). Bon profit!!!
Saber escoltar els avis i les àvies és una pràctica important. Sentir les experiències dels grans, preguntar i conversar es sempre un bon exercici pel creixement personal. Durant aquestes jornades hem tingut ocasió, novament, de comptar amb la col.laboració d’avis, àvies, pares i mares que han posat imatge i veu al passat. Les seves experiències, vivències i anècdotes ens han servit de base per anar construïnt coneixements i, amb tot el que ens han explicat, hem aconseguit conèixer i entendre millor l’època i la història que els va tocar viure.
MIL GRÀCIES!!!
A mig matí ens han visitat dos personatges ben estranys. Semblaven sortits dels anys 40 i ens han dit que eren… mestres!!! En han fet aixecar quan ells entraven a la classe i saludar dient: -Buenos dias, señor profesor. No els ha agradat massa la nostra escola. Es queixaven que tenim les aules molt decorades, amb massa coloraines, i buscaven per les parets les fotos d’uns militars. No ens deixaven parlar en català i ens volien fer cantar una cançó que ningú sabia i que sembla que era molt important: el cara al sol. Algun graciós ha acabat castigat a la paret amb els braços estesos i a molts ens tremolaven les cames quan ens preguntaven els rius d’Espanya o les taules de multiplicar. Portaven un llibre que es deia Enciclopedia i se’n reien que fessim anglès, tallers o català. Deien que s’havia de resar cada dia a l’entrar a l’escola i portaven un crucifix per penjar a la paret. S’han estranyat perquè a la classe hi ha nens i nenes i perquè seiem en grups. Sort que només ha estat una estona i que hem tornat a treballar amb normalitat. Ah! Al final hem respirat tranquils perquè tot ha estat una representació de dos actors, El Joan Moya i el Joan Romeu, que ens han fet veure i viure com eren els mestres d’abans. Per cert, els dos Joans són també exalumnes de l’escola i han volgut col.laborar en aquestes Jornades. Mil gràcies!!!