Author Archives: Administrador

LA “SENYORETA” MONTSE ENS VISITA

El dijous els nens i nenes del cicle inicial vam rebre la visita de la senyoreta Montse, que va arribar a l’escola l’any 1971 (llavors es deia Colegio Nacional Mixto José Antonio) i es va retirar l’any 2002. Ens va explicar que va estar nomenada mestra de pàrvuls i que la seva primera classe  va ser l’actual P-3, però que quan va arribar a la classe no hi havia ni pissarra, que per escalfar-se tenien una estufa on hi cremaven tires de fusta de les sobra de les persianes de Cal Hosta, però al moment es cremaven i s’apagava, i solament un cop a la setmana teníen carbó, que a cada classe hi havia, com a mínim, 35 alumnes; i quan acabaven pàrvuls separaven els nens i les nenes per estar a les classes. No hi havia ordinadors ni fotocopiadora i totes les feines dels alumnes les tenia que preparar a mà i amb un paper de carbó que calcava, que si els nens trencaven un vidre, jugant a pilota, l’havien de pagar, que a l’escola hi havia una piscina on ara està el gimnàs, i així ens va anar  explicant coses de l’escola d’aquells primers anys que va arribar. També ens va portat una auca que van fer els nens i nenes de l’escola quan es va celebrar el 50 aniversari i la vam llegir.

EL FLORIDO PENSIL

Avui s’ha projectat a l’escola El Florido Pensil. Un grup de  pares i mares, alumnes i mestres s’han traslladat als anys 50 recordant amb el Sopeña, antic alumne d’una “escuela nacional católica”, com s’ensenyava en l’època del franquisme. El NO-DO, les classes, els tebeos, les mises, els serials radiofònics van formar part de la infantesa d’aquest personatge i dels seus amics. Ha estat una sessió de cinema interessant i agradable on no hi ha faltat de res… ni les crispetes!


“LOS PÁRVULOS YA TIENEN SEÑORITA”

He visitat el bloc del 75è aniversari de l’Emili Carles. Em sembla una idea genial  i com que suposo que la història la fem entre tots i a base de petites aportacions, jo també voldria dir la meva.

A principis del curs 72-73 la professora tutora de l’única aula de pàrvuls de “Las Escuelas Nacionales” va causar baixa maternal. Sembla ser que el Ministeri d’Educació no enviava substitut, potser pel fet que el parvulari no era obligatori. Era un problema deixar tants nens i nenes sense escola. L’única alternativa era repartir-los entre les demés aules, i així es va fer en principi, fins que l’Ajuntament va fer un pensament, llogar algú del poble per fer la substitució i ens van agafar a dues estudiants, jo hi aniria al matí i l’altra a la tarda. Així va començar la meva experiència en aquella escola.

Continue reading

UNA VISITA MOLT ESPECIAL

A mig matí ens han visitat dos personatges ben estranys.  Semblaven sortits dels anys 40 i ens han dit que eren… mestres!!! En han fet aixecar quan ells entraven a la classe i saludar dient: -Buenos dias, señor profesor. No els ha agradat massa la nostra escola. Es queixaven que tenim les aules molt decorades, amb massa coloraines, i buscaven per les parets les fotos d’uns militars.  No ens deixaven parlar en català i ens volien fer cantar una cançó que ningú sabia i que sembla que era molt important: el cara al sol. Algun graciós ha acabat castigat a la paret amb els braços estesos i  a molts ens tremolaven les cames quan ens preguntaven els rius d’Espanya o les taules de multiplicar. Portaven un llibre que es deia Enciclopedia i se’n reien que fessim anglès, tallers o català. Deien que s’havia de resar cada dia a l’entrar a l’escola i portaven un crucifix per penjar a la paret. S’han estranyat perquè a la classe hi ha nens i nenes i perquè seiem en grups.  Sort que només ha estat una estona i que hem tornat a treballar amb normalitat. Ah! Al final hem respirat tranquils  perquè tot ha estat una representació de dos actors, El Joan Moya i el Joan Romeu, que ens han fet veure i viure com eren els mestres d’abans. Per cert, els dos Joans són també exalumnes de l’escola i han volgut col.laborar en aquestes Jornades. Mil gràcies!!!

RUA D’ANIVERSARI

Un any més, l’Emili ha participat a la rua de Carnaval i, enguany, amb els 75 anys com a protagonista. La comparsa, organitzada des de l’AMPA, l’ obria un espectacular pastís d’aniversari. Després, una “senyu”  molt marxosa dirigia un divertit grup d’alumnes  que ballava i es movia al ritme de cançons d’avui i d’ahir. I, tancant la rua,  les espelmes, ben il.luminades i incombustibles, seguint la marxa dels més menuts. ENHORABONA!!! Ha estat una comparsa lluïda i treballada però, sobretot, ens quedem amb l’energia i il.lusió dels més menuts que han gaudit de la festa compartint amb pares, mares, professorat i amb tot el poble aquest 75 aniversari. FELICITATS!!!

FA 30 ANYS: TOTS JUNTS PER MILLORAR L’ESCOLA

Mirant fotos i recordant em trobo amb la que acompanya aquest escrit. Era principi del curs 1979-1980, fa 30 anys. Havia passat la Festa Major, ja hi havia tres escoles públiques a Castellar: la nostra (Mestre Pla, era el nom d’aquell moment); el Sant Esteve i el Bonavista. Aquesta última  l’estaven construint i les seves classes estaven distribuïdes al Sant Esteve, al Jardí d’Infants del Mestre Pla (actual Coral) i al Mestre Pla (actual Emili Carles-Tolrà).  El alumnes de les classes hi eren però els mestres trigaven molt en arribar. El MEC (Ministerio de Educación i Ciencia) era qui els havia d’anomenar (suposo que des de Madrid) i , a l’haver de nomenar els mestres per a tota Espanya, doncs no acabaven mai la feina. Així que, com diuen les pancartes, vam sortir al carrer (reconeixereu l’Avinguda Sant Esteve) tots units pares i mares, mestres i Ajuntament per reivindicar un dret universal: l’educació.  Recordo  també que al cap d’uns dies van arribar sis mestres i una mestra de Còrdova per ocupar les places vacants del Bonavista. Els del MEC no miraven el mapa i encara no es tenia en compte la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.

Pili Llaquet

MANS DE COLORS PEL COMIAT DE L’ESCOLA

Una de les festes més entranyables de l’escola és el comiat que els nens i nenes fan als seus companys i companyes de sisè. Cada classe prepara una cançó o  un ball que representa davant els protagonistes que, com és també tradicional, acaben la festa fents servir grans quantitats de kleenex. Des del curs 2007/08 els alumnes que marxen de l’escola deixen la seva mà impresa en una paret de l’escola, al voltant de l’orla del curs. Aquesta iniciativa va sorgir dels mateixos nois i noies en el Consell d’Alumnes de l’escola i la proposta és ja una tradició més del comiat de sisè. I com s’acaba la festa? Amb una gran traca al pati de l’edifici que tanca el curs i anuncia l’inici de les vacances.

JARDI D’INFANTS del MESTRE PLA

Vaig arribar a l’escola al setembre de l’any 1975, en aquell moment era la més joveneta, 21 anys.En aquest moment sóc quasi la més gran i la més antiga. He viscut els tres noms de l’Escola i per anar fent història m’agradaria recordar que l’actual Llar d’Infants, El Coral, es va crear l’any 1978 com a classes de nens i nenes de 2 i 3 anys del Mestre Pla. Així va funcionar durant 2 anys, amb dos mestres del Mestre Pla, la Maite Parejo i jo mateixa (Pili Llaquet) i dos auxiliars, la Rosa i l’Angels, pagades per l’Ajuntament. No oblido la gran col·laboració de l’Enric Falgueras i la Mª Carme Ventura que com a pares de la junta van participar activament en la creació d’aquesta llar d’infants.  Durant molts anys les dues famílies van formar part de la Junta de pares de la nostra escola.  Així doncs queda constància de quan va ser creada la primera  llar d’infants pública de Castellar i que, encara que gestionada de diferents maneres, encara és l’única. Esperem que per poc temps.

Pili Llaquet

La Maite, LÀngels, La Pili i la    a la Llar dInfants

La Maite, L'Àngels, La Pili i la Rosa a la Llar d'Infants

La Pili amb lalumnat de P3

La Pili amb l'alumnat de P3

AQUESTA SETMANA COMENCEM ELS ASSAJOS

Aquest dijous dia 11 fem el primer assaig per la cantada de Caramelles. Ens trobarem a l’aula de música de l’escola a tres quarts de cinc de la tarda.  En Lluís B. Coma serà l’encarregat de fer-nos entonar un grapat de cançons satíriques al voltant del món de l’educació fetes per aquest 75è. aniversari.

T’HI ESPEREM!!!