Al llarg d’aquests 75 anys, als patis de l’Emili s’ha jugat a mil-i-un jocs. Aquest matí hem tingut l’oportunitat de jugar amb baldufes, xapes, hula hops, cromos de picar, xanques, nines de paper, bitllets catalanes, bales i a molts altres jocs que han fet disfrutar la canalla de totes les èpoques.
Final de les Jornades. I avui ho celebrem amb jocs, exposicions i festa grossa. Al matí, per agafar forces, hem tastat aquells esmorzars senzills però contundents que omplien d’energia els nostres grans (pa amb oli i sucre, pa amb llet consensada, amb mel, amb mantega, oli amb xocolata o vi i sucre). Bon profit!!!
Els nens enclenxinats i engominats. Les nenes amb recollit i llaçet. Al fons un mapa, sobre la taula un globus terraqui i a les mans una autèntica enciclopèdia. Aquesta setmana hem estat mirant fotos antigues de nens i nenes a l’escola. Hem observat que abans les fotos eren en blanc i negre i que estaven molt seriosos i hem decidit fer-nos una foto com les d’abans.
Mireu que guapos i guapes que estem!
Aquestes Jornades no només hem conegut com eren les escoles abans. Un grup de nois i noies del cicle superior han treballat en el el taller del futur intentant esbrinar com serà l’escola d’aquí a uns anys. Van començar rebent la visita de l’inspector d’ensenyament, Blai Gasol, que els va posar al dia dels principals avenços tècnics així com de les innovacions pedagògiques que s’espera dur a terme. Amb les idees aportades per l’inspector, fent una cerca d’ informació i amb un pèl d’imaginació, l’alumnat d’aquest taller va elaborar el següent powerpoint.
Saber escoltar els avis i les àvies és una pràctica important. Sentir les experiències dels grans, preguntar i conversar es sempre un bon exercici pel creixement personal. Durant aquestes jornades hem tingut ocasió, novament, de comptar amb la col.laboració d’avis, àvies, pares i mares que han posat imatge i veu al passat. Les seves experiències, vivències i anècdotes ens han servit de base per anar construïnt coneixements i, amb tot el que ens han explicat, hem aconseguit conèixer i entendre millor l’època i la història que els va tocar viure.
MIL GRÀCIES!!!
Taller de periodistes del Cicle Superior
Al taller d’aquesta tarda hem preparat una entrevista a un edifici moooolt especial. Sí, sí… heu llegit bé. A un edifici vellet però molt cuidat i elegant: l’Emili. Com que som periodistes, hem preparat les nostres preguntes, hem enregistrat l’entrevista i finalment l’hem editat amb l’ordinador. Aquí en teniu un parell d’exemples. Esperem que us agradin!
Noé, Xavi L. i Xavi C.
Carla G i Gerard
Taller de periodistes del Cicle Superior
L’Emili va néixer en unperíode històric mogut i ha viscut i sobreviscut a diferents èpoques i sistemes polítics. Al llarg d’aquestes Jornades, els alumnes del Cicle Superior investigarem com ha anat evolucionant l’escola des d’aquell llunyà 23 de setembre del 1935. I ho farem mitjançant les experiències d’avis, àvies, pares i mares, mestres i familiars que ens explicaran les seves vivències perquè nosaltres puguem anar reconstruint la història del passat de l’escola i del país. Al llarg d’aquesta setmana ens dividirem en quatre grups:
Taller de periodistes del Cicle Superior
Dijous vam veure una pel.li dura però molt maca. Es diu La lengua de las mariposas i tracta de la història d’un nen de 8 anys que torna a l’escola després d’una malaltia. Al principi està una mica amoïnat per si té un mestre massa estricte però es troba amb un professor moooolt bo, un home d’idees republicanes que li ensenyarà moltíssimes coses, com per exemple, l’origen de la patata o perquè les papallones tenen la llengua en forma d’espiral. Però tot això comença a canviar amb la guerra civil i la victòria de general Franco.
Vols sentir algunes opinions d’aquesta pel.lícula?
El primer número de LA VEU va néixer el novembre de 1980, quan encara el centre tenia com a nom “Col.legi Nacional Mestre Pla”. Tenia com a principal objectiu ser el mitjà de comunicació entre els diferents sectors que integraven la comunitat educativa on tothom i tot hi tenia cabuda, inclosos personatges, temes i successos d’interès externs al propi context escolar. En els seus inicis, LA VEU estava dirigida per alumnes de Segona Etapa (7è i 8è d’EGB), alumnes amb 12, 13 i 14 anys.
Els nens i nenes del cicle inicial van aprofitar el dia de dijous gras per fer un passeig pels carrers del casc antic de Castellar per descobrir fins on arribava Castellar quan es va fer la nostra escola l’any 1934.
Vam descobrir que els carrers del casc antic són més estrets i que alguns no tenen vorera, doncs llavors no hi havia cotxes que haguessin de passar pels carrers i ara perquè puguin passar no hi pot haver voreres ni cotxes aparcats; també ens vam adonar que les cases són més baixes i no hi ha blocs de pisos.
