A mig matí ens han visitat dos personatges ben estranys. Semblaven sortits dels anys 40 i ens han dit que eren… mestres!!! En han fet aixecar quan ells entraven a la classe i saludar dient: -Buenos dias, señor profesor. No els ha agradat massa la nostra escola. Es queixaven que tenim les aules molt decorades, amb massa coloraines, i buscaven per les parets les fotos d’uns militars. No ens deixaven parlar en català i ens volien fer cantar una cançó que ningú sabia i que sembla que era molt important: el cara al sol. Algun graciós ha acabat castigat a la paret amb els braços estesos i a molts ens tremolaven les cames quan ens preguntaven els rius d’Espanya o les taules de multiplicar. Portaven un llibre que es deia Enciclopedia i se’n reien que fessim anglès, tallers o català. Deien que s’havia de resar cada dia a l’entrar a l’escola i portaven un crucifix per penjar a la paret. S’han estranyat perquè a la classe hi ha nens i nenes i perquè seiem en grups. Sort que només ha estat una estona i que hem tornat a treballar amb normalitat. Ah! Al final hem respirat tranquils perquè tot ha estat una representació de dos actors, El Joan Moya i el Joan Romeu, que ens han fet veure i viure com eren els mestres d’abans. Per cert, els dos Joans són també exalumnes de l’escola i han volgut col.laborar en aquestes Jornades. Mil gràcies!!!
hola soc l’eva de la classe de 6é a nosaltres quan va entrar ens va fer un susto!!!! i a un nen que es diu oriol el van castigar fent la creu i aguantant dues enciclopedies!!!!!! ens vem petar de riure!!!!!!!!”!
adeu!!!!!
Hola a tots i totes, el divendres al matí vaig tenir el plaer de poder participar. M’ho vaig passar molt bé, ha estat molt emocionant i divertit veure els nens i nenes com s’han implicat. (sense estar res preparat).
Aqui us escric un dels molts diàlegs que s’han produït.
– Saquen ustedes la enciclopedia.
– No tenemos.
– ¿ Como estudian ustedes?
– Buscamos información.
– ¿ Donde?
– En los libros i en internet.
– ¿ Qué és eso?
– en el ordenador.
– No se inventen palabras raras.
Tots contestaven molt seriosos, fins i tot ha caigut alguna llagrima.
Joana
El divendres al migdia van arribar els meus fills de l’escola molt emocionats. Van començar a explicar-me, entre sonriures i emoció, el moment en que van aperèixer “los maestros”, parlant en castellà, amb la creu a la mà, demanant que es posessin drets en el moment de la seva entrada…en aquell moment tot era teatre,però la bona interpretació dels dos Joans va fer que sembles una realitat. He vist les fotos però m’haguès agradat veure’ls per un forat.
La veritat que m´hagués agradat poder estar veient les cares de sorpresa que tenien tots. Només ho dic perqué el meu fill no sabia per on començar a explicar-me aquell moment que per ell penso que va ser super especial.