En una escola hi treballa molt personal: mestres, auxiliars, personal de cuina i de neteja i conserges. La feina de Conserge a vegades pot passar desapercebuda però de ben segur si hi pensem una mica ens adonem que és un “element” essencial pel bon funcionament de l’escola i la prova està que el dia que no hi és tothom va una mica de bòlit.
No va ser fins l’any 1985 que l’escola va tenir Conserge.
Primer va ser el Sr. Manuel, que el podeu veure en alguna fotografia del vestíbul de l’escola mentre es construïa el gimnàs. Aquest Conserge es va jubilar a l’escola.
Després va arribar el Sr. Eufemio que va estar-se a l’escola força anys. Aquest Conserge tenia moltes habilitats manuals: encara corre per l’escola algun armari fruit de les seves mans.
Més endavant va arribar el Sr. Luis. Va ser un Conserge molt estimat sobretot per la quitxalla més menuda doncs sempre els hi feia bromes. També es va jubilar a l’Emili.
I ara fa 10 anys, és a dir l’any 2000 va arribar la nostra Carmen, la Conserge més bona Conserge de totes i tots els Conserges que hi ha en el món mundial. Desitgem que també es jubili a l’Emili Carles-Tolrà.
 |
| De Safata de càrrega |
Des d’aquí volem agrair la gran tasca de Conserge.
Estic molt d’acord amb la importància del o de la conserge en una escola. Crec que té un paper inqüestionable en l’espai educatiu i és protagonista de la vida de qualsevol centre. A part de les tasques pròpies de manteniment de les instal.lacions, és fonamental el seu paper en les interrelacions de tota la comunitat educativa. I és aquí on m’agradaria ressaltar, com ho fa l’article, la tasca de la CARMEN, la nostra conserge. Una porta que no tanca, 100 còpies per d’aquí una estona, enfilar-se per penjar cortines, arreglar una porteria, donar el bon dia amable a les portes de l’escola, recollir les fulles, muntar la revista, acompanyar a la biblioteca… La Carmen és sempre a punt i ho fa tot amb un gest amable i amb aquella complicitat que la fa imprescindible a la nostra escola i entre els nostres nens i nenes.