Monthly Archives: abril 2010

EL CARRO DE CONTES

Hi havia una vegada uns nois i noies  d’un poble situat als peus d’un petit puig que celebraven que feia 75 anys es va inaugurar la seva escola.  I, vet aquí, que un grup de gent de la mateixa vil.la celebrava que en feia 100  els seus convil.latans varen fer un grup de teatre que anomenaren Esbart Teatral.

– I per què no fem alguna cosa tots plegats? – van dir alguns.

– I per què no recuperem contes dels d’abans? – van exclamar d’altres.

– I per què no sortim amb el carro de contes a contar-ho a tot el poble? – van proposar els més agosarats.

I dit i fet.  El dissabte 24 el carro de contes de l’Esbart Teatral va sortir acompanyat dels seus tabalers  explicant el contes recopilats pels nens i nenes de l’Emili durant les Jornades de Descobriment. I diuen les cròniques que hi va aparèixer una fada, i un pont del diable,  un rei i un sabater la mare del sol i el pare dels sacsun molinet de sal i fins i tot els Pirineus. I diuen, també, que els nens i nenes i, fins i tot els més grans, van xalar d’allò més.

I vet aquí un gat i vet aquí un fos, aquesta activitat ja s’ha fos…

100mil gràcies a l’Esbart i als seus tabalers per la col.laboració

UNA MIRADA AL LLARG DEL TEMPS

La Revista B-124,  elaborada pel alumnes de totes les escoles de Castellar i Sant Llorenç, dedica el seu número 9 a les dones i oficis a Castellar del Vallès. Amb motiu del 75è. aniversari de l’escola, els nois i noies de sisè han volgut dedicar un homenatge-recordatori a qui va ser la primera directora de l’Emili Carles-Tolrà, la Carme Julià, i li han dedicat una entrevista fictícia a partir de la documentació recollida.

Felicitats a tot l’alumnat per la feina feta!

Si voleu llegir l’entrevista, cliqueu damunt la revista

LA IMATGE DE LA SETMANA

La Mercè Garrós i Sampere va ser de les primeres alumnes de la nostra escola. Una de les seves mestres va ser Carme Julià i Riqué, la primera directora que va tenir l’ Emili Carles-Tolrà.  La Mercè té molts records d’aquella època: l’escola de nenes, les mestres, les bates, aquells pupitres, els jocs al pati, l’enciclopèdia, les cançons, els càstigs, els canvis … Ja han passat uns quants anys però la Mercè ha anat recordant i recollint els noms de totes les companyes  d’aquell llunyà curs del 1934 i, molt amablement, ens  ha deixat aquesta imatge històrica. 75mil gràcies! Aquests bocins d’història de l’Emili ens ajuden a reconstruir,  conèixer i estimar una mica més la nostra escola.

CONSERGES

En una escola hi treballa molt personal: mestres, auxiliars, personal de cuina i de neteja i conserges. La feina de Conserge a vegades pot passar desapercebuda però de ben segur si hi pensem una mica ens adonem que és un “element” essencial pel bon funcionament de l’escola i la prova està que el dia que no hi és tothom va una mica de bòlit.

No va ser fins l’any 1985 que l’escola va tenir Conserge.

Primer va ser el Sr. Manuel, que el podeu veure en alguna fotografia del vestíbul de l’escola mentre es construïa el gimnàs. Aquest Conserge es va jubilar a l’escola.

Després va arribar el Sr. Eufemio que va estar-se a l’escola força anys. Aquest Conserge tenia moltes habilitats manuals: encara corre per l’escola algun armari fruit de les seves mans.

Més endavant va arribar el Sr. Luis. Va ser un Conserge molt estimat sobretot per la quitxalla més menuda doncs sempre els hi feia bromes. També es va jubilar a l’Emili.

I ara fa 10 anys, és a dir l’any 2000 va arribar la nostra Carmen, la Conserge més bona Conserge de totes i tots els Conserges que hi ha en el món mundial. Desitgem que també es jubili a l’Emili Carles-Tolrà.

De Safata de càrrega

Des d’aquí volem agrair la gran tasca de Conserge.