Durant aquells tres primers anys de la meva estada a l’escola tenia el nom de Colegio Nacional Mixto Jose Antonio, l’única escola pública de Castellar i supermassificada.  Vaig ser la professora de Matemàtiques i Ciències Naturals (més Religió o Música) i tutora d’una classe de sisè durant dos cursos. Estaven a l’actual edifici més vell de l’actual Sant Esteve. Hi havia 3 classes de sisè: 6ºA (els millors alumnes), 6ºB (alumnes amb problemes d’aprenentatges), 6ºC (alumnes amb problemes de comportament i aprenentatge) i 6ºD (alumnes repetidors de sisè, que podien tenir fins a 16 anys).  A cada classe hi havia 35 alumnes com a mínim, menys a la dels repetidors. Mai vaig entendre aquesta manera de repartir els alumnes per les classes, però us puc assegurar que no l’oblidaré mai, era terrible! Ja imaginareu els del grup A, cada cop el ego més pujat; els del grup B, perquè esforçar-se si ja estem classificats?; els del grup C, demostrant la categoria que se’ls havia atorgat i els del grup D, que fins els 16 anys no tenien perquè marxar de l’escola i anaven esperant que passessin els anys. A més a més, la seva classe era un espai súper petit, on no es podien ni separar les taules, amb el problema que això suposava cada cop que algú havia de sortir.

El tercer curs vaig aconseguir ser tutora d’una classe de primer, també hi havia quatre classes i estaven a l’actual edifici dels grans. Aquest curs (1977-1978) vaig començar a gaudir fent de mestra.

Un altre record que tinc d’aquests anys és el de les “permanències”, era una activitat obligada per a tots els alumnes i pagada pels pares. L’activitat consistia en fer una hora més a l’escola (de 5 a 6). L’origen era treure una mica més de sou pels mestres ja que la dita “passes més gana que un mestre d’escola”, segurament va ser real durant molts anys. Durant aquests anys ens vam començar a moure, els mestres, per reivindicar més sou a l’estat, que era el nostre amo; quan es van partir les escoles i vam passar a ser “Mestre Pla” van desaparèixer les permanències a la nostra escola. Va ser el curs 1978-1979.

No recordo cap sortida ni excursió durant aquests anys del José Antonio, solament la sortida del dijous gras, que anàvem a Can Casamada.

Durant aquests anys el director de l’escola era el Sr. Francisco Sánchez, del qual recordo que ens va prohibir fer servir la multicopista, que estava a l’escola, per fer un full d’informació als pares davant una vaga que anàvem a fer uns quants mestres, per reivindicar millores a l’escola pública.

Sí que recordo els companys i companyes que anàvem fent pinya per canviar l’escola i per anar junts al Mestre Pla on s’estava gestant un canvi (juntament amb uns quants pares) per una nova escola pública, catalana, gratuïta i laica, de qualitat. Aquest canvi, dintre del grup de mestres, estava encapçalat per un nom Salvador Gázquez , al que recordo com gran mestre, excel·lent company, amb les idees clares, amb objectius concrets, amb poder de convicció, bon dialogant i gran capacitat de treball.

És la meva intenció contactar amb ell perquè pugui explicar en aquest bloc la seva tasca.

Si no pot ser, transcriurem part de l’escrit que va fer a la revista dels 50 anys de l’escola.